Projecte

Per a finalizar el curs, estem fent el projecte de cultura

.

 El projecte que jo he elegit es realitzar  tallers d’expressió plàstica per a la Tercera Edat.

Desde la Empresa Fargui- Art , el projecte apunta a la prevenció i promoció de salut així com a la rehabilitació neuro-psico-social a través de les arts plàstiques, l'estimulació de l'expressió i la creació artística.

Este projecte proporciona a les persones de la tercera edat en el seu espai (Residència, Centre de Dia) el material necessari per a dur a terme les tasques pròpies de l'activitat d'expressió plàstica. S'ha detectat la carència d'activitats creatives i artístiques en este col·lectiu i en estos centres. Estes activitats potenciarien la creativitat dels adults i en la seua consecució el desenrotllament personal, mai és tard per a aprendre, explorar o provar.

Per al projecte, s’ha de fer :

una introducció

 una justificació

 organització ometodologia

 activitats

 cronograma

 recursos humans i materials

 pressupost

 difusió. 

Exemple CREATIU PER A DIFUNDIR LES ARTS

M'agradaria mostrar un exemple creatiu de com difundir les arts.

Aquest video fa referencia a la unió musical d'Algemesi. Els seus membres volien que s'apuntara gent i difundir la idea de fer art musical.

Aquesta actuació va fer que molta gent es motivara per la música o  que tornara a fer música.

Drets d’autor

Drets d’autor

En els darrers anys, el nostre sector s'ha tornat molt actiu en la defensa d'un marc legal en matèria de propietat intel·lectual.

La protecció dels drets d'autor es dóna a partir que l'obra està creada d'una forma fixada. Els drets d'autor sobre una obra creada esdevenen immediatament propietat de l'autor que l'ha creada. Només l'autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l'autor poden reclamar-ne la propietat.

Els autors d'una obra col·lectiva son copropietaris del dret d'autor d'aquesta obra llevat que hi hagi un acord que indiqui el contrari.

Els drets d'autor de cada contribució individual en una publicació periòdica o en sèrie, o qualsevol altra obra col·lectiva, existeixen a més a més dels drets d'autor de l'obra col·lectiva en la seva totalitat i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribució.

En els Registres de la Propietat Intel·lectual es registren drets, que recauen sobre les obres susceptibles de protecció. Aquestes obres són segons la legislació:

·        Obres científiques i literàries

·        Composicions musicals

·        Obres teatrals, coreografies i pantomimes

·        Obres cinematogràfiques i àudiovisuals

·        Escultures, pintures, dibuixos, gravats, litografies, historietes gràfiques, fotografies i obres plàstiques, siguin o no aplicades

·        Projectes, plànols, maquetes d'obres arquitectòniques o d'enginyeria, gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia o la ciència

·        Programes d'ordinador

·        Bases de dades

·        Pàgines web i obres multimèdia

·        Actuacions d'artistes, intèrprets i executants

·        Produccions fonogràfiques, audiovisuals i editorials

També en parlat de les Societats de Gestió la SGAE

La SGAE, Societat General d'Autors i Editors, és una entitat de gestió col·lectiva dedicada a la defensa o gestió dels drets de propietat intel·lectual dels seus socis (directors de cine, guionistes, compositors de tots els gèneres de música, escriptors dramàtics, llibretistes, coreògrafs, mims...). La seua missió és protegir la creació i defendre els interessos dels seus socis. És una entitat privada constituïda fa cent anys.

L’art pot millorar la qualitat de vida?

Sobre la pel·lícula Los niñós del barrio rojo

Hem vist una pel·lícula Los niñós del barrio rojo, aquest film plasma  com l’art o ser creatiu pot arribar a fer veure la vida des de una altra perspectiva.

 Desde un objetictiu de la càmera fotogràfica els xiquets protagonistes d’aquesta pel·lícula plasmen la seua realitat, la seua visió d’allò que els envolta a la Indià. A través de l'art, els xiquets poden expressar els seus sentiments i la seua creativitat mentre ells desenvolupen destreses per al pensament crític. Quan la fotògrafa que els esta ensenyant els dóna materials per a l'art, ells necessiten descobrir i experimentar sobre què poden fer amb eixos materials. Per això és que és tan important que l'art siga lliure.

Hem estat debatent si l’art millora la qualitat de vida, jo pense que si, a aquests xiquets no els ha millorat la realitat social en la que viuen, però si que els ha permès expressa-ho d’una manera creativa i personal, deixar fluir les emocions i interpretar els seus pensaments a través d’imatges fotogràfiques. Es podia apreciar clarament que mentre estaven fent fotografies estaven gaudint i aprenent.

Durant el seu aprenentatge, els xiquets van tindre accés a un món més enllà dels murs del barri Rojo i van poder fer fotos d'escenes del carrer, del zoo, la platja. 

El arte es el placer de un espíritu que penetra en la naturaleza y descubre que también ésta tiene alma.

Auguste Rodin

Reflexionant sobre Arts literàries

Arts literàries

Hem introduït a classe el tema de les arts literàries.

 Hem estat reflexionant sobre com evoluciona el temps a la mateixa vegada que les necessitats també s’interposen, es a dir, vivim a l’era tecnològica, per lo tant les editorials i la manera de publicar els llibres s’ha modificat, ja que antigament els formats era el paper. La edició d’un llibre tenia un cost molt elevat, ja que ho treballava un equip formant per molts professionals, maquetadors, il·lustradors i després s’havien de fer el proves d’impremta, les quals tenien un cost elevat. A l’actualitat, els llibres es creen en format digital, aquest disminueix el cost final de tot el procés tant per a la editoria com per al consumidor.

Com a una nova proposta d’editorial , hem conegut la editorial Traficantes de Sueños, la qual es planteja el futur del llibre en paper i aposta per el llibre en format digital, per poder llegir-lo al ordinador, ebook, epad, etc.

A més hem comentat els drets d’autor i les llicències Creative Commons, les quals no reemplacen als drets d'autor, sinó que es recolzen en estos per a permetre modificar els termes i condicions de la llicència de la seua obra de la forma que millor satisfaça les seues necessitats.

Les línies d’intervenció literàries son:

Possibilitar l’accés (tallers d’escriptura)

Recolzar als creadors (concursos literaris, ajudes per a publicacions, presentacions de llibres…)

Difusió de la creació

Hem vist els projectes de Nou Barri rodat a l’antiga fàbrica de Ciment i el Projecte Piezas rodat a la carcel de Picassent, son projectes que es veu clarament com l’art i la faceta creativa de les persones fa enriquir el desenvolupament. Quan crees obris tots els teus sentits els quals produeixen el plaer i et fa sentir millor.  

El que fa art, no el fa només per a ell, sempre amb el sentiment de fer-lo compartir amb els espectadors,es veu amb la necesitat de fer-lo públic. L'únic que ens fa despegar del refugi en el que vivim els creadors, es el plaer que veu reflexat als ulls dels convidats.

No es un plaer de producció, sino moltes vegades de recepció.

El art fa pensar

ARTS VISUALS; ARTS PLÀSTIQUES

El art fa pensar

 

Hem estat parlant avui de les arts plàstiques, des de la seua producció fins a la seua comercialització o difusió. Tot el procés del marxant, dels comissaris, galeristes i totes aquelles figures que fan possible la seua difusió tant per al simple fet de ser exposades les obres per al enriquiment personal del espectador com simplement per a ser exposat com un producte de venta, ja que hi ha que recordar que les obres d’art son un producte de valor per a invertir.

Hem estat reflexionant al voltant de la idea de la relació desde l’animació sociocultural amb les arts plàstiques, ja que no hi ha que oblidar que l’art no es només consum, es un món on tothom pot accedir i enriquir la persona, ja siga creant o com espectador. Moltes vegades les industries de les arts s’obliden que l’art esta carregat de valors i que no es un simple producte, com molt bé deia Toni Puig al vídeo que ens han posat a classe.

 La  feina de la animació sociocultural el seu objectiu ha de ser  potenciar l’accés a la creació i el recolzament als creadors, a través de tallers, beques, concursos, jornades d’encontres dels artistes i dels nous creadors, per tal d’intercanviar idees i propostes  amb la finalitat de fer de l’art un món accessible al públic.  A més de publicitar fires i esdeveniments que moltes vegades la gent que no està involucrada en el món de les arts plàstiques no rep la informació, com ara tenim el cas en València de Russafa-Art, que molta gent de la ciutat no sap que en aquest barri els artistes obrin una setmana les portes dels seus tallers per a difondre la seua obra, conèixer a més gent que puga estar interessada...en definitiva fer que la gent gaudisca de la creació.

 

Desde la difusió, avui a classe he conegut dos projectes molts interesant EART i Liminar.gr, aquest es dediquen a impulsar noves propostes de nous creatius i fan un espai d’opinió i de reflexió viu, en el que la gent opina i escriu de temes originals i novedosos.  Em pareix molt interessant, ja que aquesta plataforma dona peu a que molta gent s’expresse i pot captar l’atenció del públic.

Desde les institucions publiques deurien de facilitar l'accés i que no fora simplement amb interessos consumistes. 

 

Sessió de rap

El rap

Què és el rap?

 Estil musical que sorgeix en els barris negres i hispans novaiorquesos. Vinculat des de principis dels 80 als ambients de la cultura hip-hop, a imatge i semblança d'esta integra diversos corrents, com el break danse music, l'electre, el grafit urbà o el scratch.

Cultura, no-violència.

 Per a la majoria dels rapers hi ha dos tipus de missatges que val la pena transmetre: protestes i propostes. Alguns defenen que la seua proposta és a dir als xics que usen la cultura en compte de la violència i la droga perquè s'assenten orgullosos. Altres grups se centren a protestar contra el govern, els rics o Estats Units. Per a molts, la imatge gangsta que es té de nombrosos rapers nord-americans no és més que una maniobra comercial d'escàs interés.

Estiguérem relacionant el rap en la discriminació, en el masclisme, en la violència....

Realitzarem un taller el qual era a través d’un ritme crear un cançó de quatre línies, reflexionant sobre que ens havia paregut la sessió de rap.

També férem un qüestionari sobre la nostra opinió del rap. Des de el meu punt de vista, he de dir que no puc opinar massa sobre aquest tipus de musica, ja que no m’agrada i no m’he interessat per saber d’ella, però considere que la sessió va ser molt dinàmica i amena i les activitats s’integraven molt bé en la temàtica del rap.

Reflexionant al voltant de la música

Tema la música

Hem iniciat el tema de la música, que es troba dins de les arts.

 Hem estat comentant  com s’impulsa  la seua promoció als espectadors, es a dir, el procés de fer concerts, espectacles, com graven els Cds, etc. També hem comentat la difusió i el paper de l’animador sociocultural, el qual també pot arribar a formar part d’un equip d’una productora.  Per exemple podria despenyar la feina de difondre la noticia d’alguna inauguració de algun espectacle a traves d’events, e-mails, cartelleria....  La intervenció de la difusió també te la funció del recolzament a l’accés a la creació i  el recolzament als creadors. Dins del recolzament estarien les beques als creadors, concursos, premis, finançament per tal de ajudar a impulsar aquesta expressió artística ...

 La musica es l’art de combinar els sons i els silencis, al llarg d'un temps, produint una seqüència sonora que transmet sensacions agradables a l'orella, per mitjà de les quals es pretén expressar o comunicar un estat de l'esperit

Una companyia discogràfica, és una empresa que es dedica a realitzar gravacions de música, així com la seua comercialització i distribució. Algunes d'estes companyies tenen els seus propis estudis de gravació i professionals per a buscar el millor so en la gravació d'un disc com a productors discogràfics. A més s'encarrega de produir artistes de qualsevol gènere musical, llançar nous cantants, proporcionar el que és necessari com la producció de videoclips, CD, la promoció en la ràdio, recentment descàrregues de cançons, realitzar concerts, entre altres coses més.

Els contractes firmats amb els intèrprets generalment són per a produir 5 discos, si este té un bon exercici en la venda dels seus àlbums i singles aleshores el contracte es renova, sempre que estiguen d'acord ambdós parts. Si per alguna raó no vol seguir i decidix canviar de discogràfica sense que haja caducat el seu anterior contracte,  la discogràfica procedix a posar una demanda al·legant Incompliment de Contracte, la qual cosa s'arregla generalment amb el pagament d'una certa quantitat de diners, obligant l'artista a què seguisca amb la discogràfica, o l'anul·lació del contracte.

My space també es una ferramenta de difusió, es a través de internet, i es una mena de mostra d’allò que estan creant els grups musicals.

VIES DE FINANCIACIÓ

Hem estat comentant les vies de financiació  Una de les financiacions , es una plataforma online de suport de projectes creatius basada en el model crowdfunding. Una nova forma d'entendre i recolzar la creativitat.

El Crowdfunding, significa finançament col·lectiu, microfinançament, micromezcenazgo... Bàsicament és una xarxa de persones que amb xicotetes aportacions fan possible que es duga a terme un projecte. No tenen per què ser projectes culturals y/o socials, sinó que també és una via per a xicotetes empreses o negocis.

Una altra manera es l'autofinanciació, les subvencions...

LA MUSICA EN VALENCIA

La música té una identitat marcada en la cultura valenciana, perquè actualment en la província de València hi ha més de 315 societats musicals compostes per bandes simfòniques, bandes juvenils, infantils, corals i escoles de música que impartixen ensenyances de totes les matèries i instruments. Milers de persones giren entorn d'elles: músics, professors, familiars, socis, aficionados... Eixa és la realitat musical dels pobles valencians: un fet cultural propi que els dife­rencia i enriquix

Tema de les arts: TEATRE

Tema de les arts: TEATRE

El teatre forma part del grup de les arts escèniques. El seu desenrotllament està vinculat amb actors que representen una història davant d'una audiència. Este art, per tant, combina diversos elements, com la gestualitat, el discurs, la música, els sons i l'escenografia.

El teatro no se hace para cantar las cosas, sino para cambiarlas.

Vittorio Gassman

D'altra banda, el concepte de teatre s'utilitza per a anomenar al gènere de la literatura que comprén aquells textos pensats per a la seua representació en escena, i també a l'edifici on es representen les peces teatrals.

Les companyies de teatre generalment comencen formant-se com a associacions, i es converteixen en S.L i poques son S.A, com es per exemple la companyia de teatre Focus.

Hem estat comentant que com a figures d’animadors socioculturals ens interessa la part de la difusió. Les companyies de teatre, la part de la gestió, pot incloure la figura del TASOC, per a procurar que es cree una interacció entre el públic i l’obra. Aquest procés sempre pensat des de una perspectiva atractiva i interessant per als diferent s segments de públic

Hem estat parlant de com es produeix un espectacle teatral i em comentat la figura del productor i  d’aquell que contracta el producte. El producte generalment esta fixat per un caché, això significa que independentment dels espectadors que acudeixen a veure l’obra o comprar l’entrada, s’ha pagat un preu fixe a la companyia.

Un productor ha de tindre coneixements d'empresa, d'administració i gestió comptable, màrqueting, llum, so, maquillatge, però no és una persona que haja de dirigir l'espectacle, perquè per a això ja hi ha el cridat director artístic, que configura eixa idea, encara que d'alguna manera, sí que és la persona que esta coordinant tots els elements que inclou eixe projecte.

No hi ha  dubte que el productor és bàsicament qui aconsegueix els recursos necessaris. Si les seues tècniques de comunicació no són les adequades el seu treball tindrà un rendiment inferior. És cert que han d'estar dotats de diverses disciplines però sens dubte el treball de comunicació i intercomunicació són imprescindibles. És important per a un productor entendre que esta treballant amb un equip creatiu amb les seues peculiaritats humanes i tècniques pel consegüent el saber escoltar és un element bàsic per a poder lluitar i tirar endavant l'objectiu principal que és la producció teatral. També és bàsic que un productor tinga la idea que vol representar clara i per a així poder-ho transmetre sense dificultat.

També trobem el teatre al carrer, el qual té una finalitat més popular.

Algunes companyies fan la mateixa obra en dos dimensions i per lo tant en diferent caché , ja que s’ha d’adaptar a l’espai del teatre. 

Aquest video, explica molt bé les parts que te un teatre:

Tema :Audiovisuals

Al voltant del Tema Audiovisuals

Em introduït el tema de les arts audiovisuals.

Llenguatge audiovisual és tota aquella comunicació que transmetem a través dels sentits de la vista i de l'oïda. El tema audiovisual és considerada un art en la publicitat, el periodisme, la televisió, el cine i ara inclús en la web. El llenguatge audiovisual pot ser des d'una imatge estàtica a una dinàmica i inclús un so. Amb tot açò ens comuniquem amb un receptor (aquell que escolta o observa) .

Em estat parlant dels Tipus de plans que es poden fer técnicament i la seua denominació. Ens han explicat el significat de cada un d'ells.

Gran pla general El Gran pla general o Pla general llarg (P.G.L.) mostra un gran escenari o una multitud. La persona no està o bé queda diluïda en l'entorn, llunyana, perduda, xicoteta, massificada. Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la soledat o la menudesa de l'home davant del mig. Arreplega la figura/s humana/s en contextos tan amplis en els que es perd la figura o el grup. Es dóna així més rellevància al context que a les figures que es graven.

Pla americà El Pla americà (P.A.) , o també denominat 3/4, o pla mig llarg, retalla la figura pel genoll aproximadament. És òptim en el cas d'enquadrar a dos o tres persones que estan interactuant. Rep el nom de "americano" pel fet que este pla va aparéixer davant de la necessitat de mostrar als personatges junt amb els seus revòlvers en els westerns americans.

Pla mig El Pla mig (P.M.) retalla el cos a l'altura de la cintura. Es correspondria amb la distància de relació personal, distància adequada per a mostrar la realitat entre dos subjectes, com és el cas de les entrevistes.

El Pla mig curt (P.M.C.) captaria el cos des del cap fins a la mitat del pit. Este pla ens permet aïllar una sola figura dins d'un requadre, i descontextualitzar-la del seu entorn per a concentrar en ella la màxima atenció

Primer pla El Primer pla (P.P) , en el cas de la figura humana, arreplegaria el rostre i els muscles. Este tipus de pla, igual que el Pla detall i el Primeríssim primer pla, es correspon amb una distància íntima, ja que serveix per a mostrar confidència i intimitat respecte al personatge.

El Primeríssim primer pla (P.P.P.) capta el rostre des de la base del mentó fins a la punta del seu cap. També dota de gran significat a la imatge

Els plans anteriors poden variar segons els elements següents: 

Angulacions de la cambra * Normal: l'angle de la cambra és paral·lel al sòl. * Picat: la cambra se situa per damunt de l'objecte o subjecte mostrat, de manera que este es veu des de dalt.

Contrapicat: oposat al picat. * Nadir o Supina o Contra Picat Perfecte: la caméra se situa completament per davall del personatge, en un angle perpendicular al sòl. * Zenital o Picat perfecte: la cambra se situa completament per damunt del personatge, en un angle també perpendicular

Ens han posat la pel·licula "Ciudad de Dios" ens mostra molts pans i molts exemples que hem narrat anteriorment. Es una gran história ja que mostra el realisme social del Brasil

Linies d'intervenció de les arts

L'última sessió abans de l'examen estaguerem comentant les linies d'intervenció de les arts:

-ACCÉS Formació bàsica per iniciar-se en cadascuna de les especialitats artistiques.

 Oferta d’ equipaments i recursos per poder crear.

Possibilitar l’ especialització amb estudis superiors.

-RECOLZAMENT. Formació, recolçament económic i moral, serveis i xarxes

-DIFUSSIÓ organizar events culturals, exposisions, Adaptació i reutilització d’ espais públics per tal de realitzar actes culturals. Es tracta de primar la creació artisticocultural individual o col·lectiva , amb l'ànim de desenrotllar en l'individu noves formes d'expressió

D      En l'animació sociocultural s'ha d'intervindre  en aquestes linies d'intervenció per tal d'impulsar a la gent que te iniciatives creatives i per acostar a la societat a que conega i experiemente  i connecte sensorialment amb l'art.

En parte, el arte completa lo que la naturaleza no puede elaborar y, en parte, imita a la naturaleza.

Aristóteles

Aquest projecte em sembla molt interesant ja que es una manera d'impulsar a la gent creativa a que li done forma als seus projectes

Laboratori Creatiu dels Amics de les Arts

L’objectiu del Laboratori Creatiu dels Amics de les Arts és generar aprenentatges i fluxos d’intercanvi creatiu. Es tracta d'oferir un espai per a l’acció, l’experimentació i el desvetllament; un espai per fomentar una xarxa d’usuaris i col·laboradors que vulguin compartir coneixements i creativitats, experimentar plàsticament; fer descobertes; trobar suports i assessoraments; expressar-se, explicar-se, presentar-se.

El Laboratori Creatiu dels Amics de les Arts està obert a creadors de totes les disciplines que busquin detonadors, noves tècniques i matèries, punts de vista diferents, creadors vinculats a les arts plàstiques, l'artesania i el disseny, la didàctica i l'escriptura; creadors que valorin la creativitat com a eina bàsica per al seu camí vital (emocional, laboral, relacional personal, laboral); alumnes d'estudis artístics.

---

Sense títol, d'Iz. Llibre-objecte inspirat per l'obra Modernidad líquida, de Zygmunt Bauman

---

El projecte s’estructura segons un programa d’activitats que inclou xerrades, col·loquis, visites a tallers de creadors, presentacions de projectes creatius dins i fora de l'entitat i realització de tallers plàstics, entre altres propostes.Els temes que aborda el Laboratori fan referència, formalment, a la poesia visual, l’art tèxtil i el llibre-objecte i, conceptualment, a inquituds socials contemporànies tn diverses com la sostenibilitat o la solitud humana.

Museu Piu V

Museu Piu V

En el treball  en grup que hem fet dels museus hem elegit el Piu V.

És el museu de pintures més important de València per la seua trajectòria artística en la seua societat, referent quant a mestres antics, sent per la seua rellevància un dels primers d'Espanya. Té rellevància internacional la seua col·lecció de taules gòtiques dels segles XIV i XV, sent les seues joies més conegudes l'Autoretrat de Velázquez i una Mare de Déu amb el Xiquet i donant de l'italià Pinturicchio.

Els retaules gòtics son adquisicions de diferents esglésies de Valencia.

En quan a les visites estan destinades per a grups escolars, universitaris i estan adaptades a les diferents edats.

En quan als tallers en trobem amb TALLER EL MUSEU A LA BUTXACA El taller part del concepte de museu. Està dirigit a alumnes de 3 a 7 anys, els quals descobriran a través del joc i el misteri com és un museu.

TALLER EL PAISATGE: UN GÈNERE DE LA MIRADA

Amb este taller es pretén iniciar un cicle la finalitat del qual és partir de la tradicional divisió per gèneres pictòrics des d'una concepció àmplia, és a dir, que incloga les manifestacions fotogràfiques i de l'art dels nostres dies. Està dirigit a xiquets a partir de 8 anys.

Activitat: Quaderns didàctics

En el quadern trobarem activitats adaptables a tots els públics. La metodologia proposada és variada i en ella hi ha exercicis de mera observació i altres que inviten a la reflexió. Al final d'este quadern, hem inclòs un vocabulari que servix d'ajuda per a la comprensió del contingut de l'exposició.

EXEMPLE QUADER DIDÀCTIC

Té com a fi acostar la col·lecció Orts-Bosch al visitant i servir com a instrument que ajuda a reflexionar i entendre els continguts de les obres exposades. La idea principal sorgeix del concepte de col·lecció, que és l'origen d'esta exposició. A partir d'esta idea, s'organitza per tècniques artístiques i gèneres pictòrics. S'han seleccionat un grup d'obres que al nostre entendre serveixen per a il·lustrar, d'una manera o un altre, conceptes, temàtiques i experiències que a través de l'exposició poden anar sorgint.

En el quadern trobarem activitats adaptables a tots els públics. La metodologia proposada és variada i en ella hi ha exercicis de mera observació i altres que inviten a la reflexió. Al final d'este quadern, hem inclòs un vocabulari que servix d'ajuda per a la comprensió del contingut de l'exposició.

En quan al nostre anàlisis de la visita al museu considerem que:

La insfraestructura és adequada per a un context de pinacoteca clàssica.

 Els espais són diàfans i les obres estan ben il·luminades. Parets clares i una il·luminació zenital. A l'accedir per la porta central del hall trobem una escala embolicada en uns murs forrats de fusta amb alguns objectes medievals com uns plats, calzes i algunes talles en fusta com la de la Mare de Déu en vitrines.

Personalment, ens pareix una bona entrada per a causar bona impressió, ja que és un lloc acollidor al mateix temps que elegant, i a més la il·luminació i l'ambient eren els adequats

Pensem que en la part de didáctica aquest museu deuria de revonar les activitats didactiques 

Milloraríem l'àrea de didàctica del museu, ja que no es renoven els tallers periòdicament. No hi ha informació en les sales del museu sobre les obres, cap tipus de cartells informatius o díptic. No és un museu dinàmic i no apareix cap tipus d'animació per a interactuar l'espectador amb les obres. No hi ha textos en braille per als discapacitats visuals

L'art

 El nou tema que hem introduït es L'ART

Ens plantejarem quin era el significxat de l'art.

L'art és l'ús de l'habilitat i la imaginació, per a crear objectes, experiències, melodies o entorns a fi d'aconseguir el plaer estètic en l'observador. Es diu tradicionalment que l'art alimenta l'ànima. Al veure una obra d'art, es sent commogut per ella, i pot arribar a sentir que s'està transportant a altres llocs i temps, reals o imaginaris; l'art provoca sobreacolliment.

Des de l'edat clàssica i molt abans, es ve practicant l'art en les seues diverses modalitats i expressions. Ja els primers humans (prehistorics), dibuixaven en les cavernes la seua interpretació de la realitat de manera tant externa (tal com es presenta als sentits) com a interna (les seues apreciacions subjectives de la realitat, usant símbols i representacions abstractes) deriva d'experiències subjectives o internes dels xamans de l'època que van bolcar de manera gràfica les seues percepcions. Des d'eixos començaments, fins al dia de hui, l'art tracta de reflectir, la cosa som i el que estem vivint.

Cada època de la història, per la mateixa raó, a cultivat un tipus d'art. Els clàssics, era rigorosos amb captar les formes naturals, alló objetiu. L'home era el centre. Després se van anar desenrotllant el romànic, el bizantí, el renaixement, el barroc, el realisme, el surrealisme, etc. Són molts els estils d'art que s'han desenrotllat, però cada un d'ells, ha meravellat i tocat als seus contemporanis, justament perquè l'art des d'un cert punt de vista té un valor dual: d'una banda representa i identifica un estat temporal o específic del que viuen la societat i les persones, i d'altra banda l'art té un valor universal rescatant la immutable naturalesa humana, els seus sons, esperances, alegries i tristeses.

Amb el passar dels segles, se va anar depurant el concepte d'art. Sobretot la visió que es tenia, quant a la seua exposició i el valor comercial que es podia arribar a explotar i ja per a fins del segle XVII, es va començar a conceptuar la idea d'exposar massivament les obres d'art, amb un objectiu recreacional i, al mateix temps, comercial. Al mateix temps, van sorgir les primeres escoles serioses i massificades, perquè els interessats i sobretot, dotats, pogueren aprendre les tècniques necessàries com per a convertir-se en verdaders mestres del seu ofici.

Entre les disciplines considerades actualment com a art, estan: l'arquitectura, les manualitats, la dansa, la decoració, el disseny,el graffiti, el dibuix, la pintura, la moda, el cine, la literatura, la música (amb tots els seus gèneres i expressions)  la fotografia, la poesia, l'escultura i el teatre. La classificació de totes les modalitats d'esta activitat humana en els nostres dies és motiu de constants debats, però no podria ser menys per a un tema tan polèmic com l'art.

Museus-empreses

El text que estem llegint a classe, un dels exemples que comenta l’autor es el museu de xocolate de Cadbury World, m’ha recordat al museu de xocolate " Comes" que hi ha al meu poble.

“Segons el gerent de l'empresa Menges, Pedro Melero, 'hem cumplit un somni de família. Per fi, els veïns de la Ribera podran incorporar al seu llegat cultural un centre d'enorme atractiu no sols turístic sinó també didàctic. Este museu és el fruit de molts anys d'investigació, viatges per l'estranger i busca dels orígens d'un producte que causa verdadera passió'. El museu del Xocolate de Sueca permet al visitant observar el procés de la seua fabricació així com degustar totes les seues variants elaborades de manera artesanal. El visitant trobarà en este museu temàtic tots els detalls sobre el procés de fabricació del xocolate pas a pas, al mateix temps que podrà degustar totes les seues variants elaborades de manera artesanal.”

Aquest es un exemple de com una empresa també pot convertir els seus productes en peses de museu. La infraestructura d’aquest es molt atractiva, dins estan les maquinaries i el procés de com s’elabora el xocolate,  també donen una mostra de menjar per als visitants.

La concepcio dels museus  ha canviat a l’actualitat, ja que tant a Espanya com en molts països del nostre entorn les fórmules museogràfiques ara ixen de les empreses dedicades a la museografia (que treballen des de l'interiorisme i l'escenografia fins a la producció audiovisual, multimèdia o la realitat augmentada) . Són empreses preparades per a construir l'equipament interior dels museus i que tenen un factor important: el ràpid avanç de les tecnologies de la informació i dels mitjans audiovisuals i virtuals.