viernes, 21 de diciembre de 2012

DISCA-JOCS

DISCA-JOCS






Aquest es el títol que al final ha pres nom la exposició de joguets adaptats per a discapacitats que em preparat els alumnes de TASOC.

La exposició, situada a la biblioteca de l'institut, ha pres forma i s'ha quedat amb un resultat molt digne. Considere que hem fet un bon treball en equip. 

Tant el recorregut visual, les dinamiques que s'han preparat per a que les fajen les persones que la visiten, com els catàlegs  i persupost els joguets han quedat molt bé.

Els joguets estan separats per el tipus de discapacitat a la que estan enfocats, discapacitat visual, motor i cognitiva. Cada joguet te la seua cartela en la informació ( nom de l'autor, nom del joguet, i a la dispacitat a la que pertany).

Estan distribuits també per corredors a la biblioteca. Cada sector te el seu espai.

La experiencia ha sigut molt positiva,ja que es una bona manera pràctica de agafar experiencia i de veure les dificultats que poden anar surgint en cada moment, ja que el temps ha d'anar bastant controlat per a que tot ixca bé i s'ha de estar tot ben organitzat.




.




sábado, 15 de diciembre de 2012

Preparant l'exposició de joguets per a discapcitats

Esta setmana estem preparant el muntage d'una  exposició de joguets adaptats per a discapacitats visuals, motor i cognitiu, que han elaborat els nostres companys de TASOC de semipresencial.

La classe s'ha dividit en quatre grups, uns preparem la decoració de la sala ( que serà a la biblioteca de l'institut) i un catàleg en que mostrarem el material, altres estan preparant la didàctica, altres els textos i altre grup acaba de retocar els joguets per a poder mostrar-los.

Em sembla molt interessant aquest projecte, perqué son joguets molt funcionals i molt creatius dedicats a aquestos xiquest que també tenen el dret a poder jugar, però necessiten que els jocs estiguen acondicionats per a ells , per a que també puguen tiendre el plaer de jugar.

Entre tota la classe, estem posant totes les idees en comú, i considere que el treball en grup esta seguent molt cooperatiu. Es nota un ambient molt motivador i la gent esta posant-li ganes i il·lusió per a que la exposició ixca el millor possible.

Entre els joguets trobem un tres en ratlla per a discapacitat visual, un dominó, un troba la parella, un bingo.... tots en una finalitat didactica.





"El derecho a jugar fue reconocido por primera vez el 20 de noviembre de 1959, cuando la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó la Declaración de los Derechos del Niño. Treinta años más tarde se aprobó la Convención de los Derechos del Niño, que recoge el derecho al juego en el artículo 31. Concretamente, reconoce “elderecho del niño al descanso y el esparcimiento, al juego y a las actividades recreativas propias de su edad y a participar libremente en la vida cultural y en las artes”.



A la classe d'expressió coorporal vingueren companys de Portugal. Ferem disferents dinamiques en ells, de presentació i el de l'espill.
També ferem la representació de diferents escenes de teatre oprimit que treballarem a les darreres sessions.

viernes, 7 de diciembre de 2012

Reflexionant sobre el patrimoni cultural.


Reflexionant sobre el patrimoni cultural.


Em intruït el tema del patrimoni cultural, el qual es un dels temes que més m’agrada. Em pareix molt interesant el que hem estat parlant a classe. M’ha paregut de gran interes saber que les festes, la  seua l'existència està marcada per cicles: la naturalesa per les estacions, el dia, la nit, les fases de la lluna.  Este ritme ja no és el de les festes actuals. Hui es viu a un ritme de cap de setmana, de treball-descans.

Respecte al tema del patrimoni, es allò que hem heretat, no es universal perquè es una construcció social i es produeix un fenomen canviant, ja que no totes les societats han decidit conservar el seu passat.

 Per tant el patrimoni cultural “ es un conjunt de bens ( tant materials com immaterials, monuments, gastronomia, festes...) que la societat ha decidit conservar per a les generacions futures”

El patrimoni ha d’estar reconegut per algun organisme públic siga nacional o internacional.

Les seues arees d’intervenció son :              -conservar, recuperar, activar, restaurar
                                                                        - Difondre
                       - Reconstruir, refer, crear        

Una de les accions d’intervenció ha de ser la seua activació, es a d dir, posar en valor allò que es vuiga recuperar i potenciar ( la recuperació de festes, edifici...) i després de la seua restauració i recuperació s’ha d’activar, per exemple un antic monestir pot adoptar la seua nova funció a una sala de exposició, o a un auditori, per a fer una Acadèmia de Belles Arts...

 Per exemple l’edifici  històric de la Nau en Valencià

Segles XVII i XVIII


"l'edifici històric La Nau constituïx el principal baluard de la Universitat de València, tant pel seu continent com pel seu contingut. Ha sigut voluntat de la Universitat preservar-la i convertir-la en el principal referent cultural de la institució."


També tenim l’exemple de l’edifici de les Escoles Pies d’Alzira, actualment es la Casa de la Cultura :



El patrimoni esta en estat canviant, es una construcció social per tant està en estat de creació i recreació, com és el cas de les festes:

Exemple festa d’Algemesí Mare de Déu de la Salut:

"El Consell Internacional dels Museus (ICOM) de la UNESCO va establir com a objecte de reflexió i lema internacional: «La museografia del patrimoni inmaterial», considerant com a patrimoni museístic i de reflexió cultural, expressions tan arrelades a la humanitat, com la llengua, les tradicions orals, les festes, la dansa, el teatre i la música. Si hi ha un poble en la Comunitat Valenciana que ha sabut guardar, enriquir i transmetre estes expressions al llarg dels segles i de manera conjunta en una sola festa és sens dubte Algemesí i la seua festa de la «Mare de Déu de la Salut»"

Per concloure,  dir que personalment considere que el paper de l’animació sociocultural respecte al patrimoni cultural, la seua funció ha de ser fonamentalment la de atraure i fer atractiu el patrimoni a la societat. L' animació descobreix les formes pràctiques de facilitar la incorporació al desenrotllament cultural, no sols la memòria històrica, les tradicions, costums, sinó també, les noves propostes d'alternatives per a la conservació, defensa i desenrotllament del patrimoni cultural, la identitat i la cultura. Procés en el qual l'individu com a part de la comunitat i a través de la seua participació autogestiona el seu propi desenrotllament cultural.

Des de l’animació sociocultural se li ha de donar una visió més alternativa, en la qual la participació de la societat en el patrimoni estiga viva. No sols, que els visitants es situen com a un simple espectador, si no, que ells també formen part de la historia i del patrimoni.