Espai Jove Sueca

El divendres 2 de novembre, s'inagura una exposició de quadres a Sueca, que la organitzem l'Espai Jove  i jo participe.
 Esteu tots convidats,

Vos pose la programació perqué durant dos caps de setmana seguits, fem activitats culturals.
Un abraç :)

Agents de l’acció cultural

Agents de l’acció cultural

Aquestos dies hem estat estudiant els agents que gestionen l’accio cultural.

Aquest són els agenst públics  ( estat, comunitats autònomes, diputacions, municipis, organismes internacionals...) . La seua finalitat es  proporcionar un major benestar social a tots els ciutadans per igual, encara que pot estar enfocat un servici a un col·lectiu que necesite més recolzament i així aconseguir un major desenvolupament cultural en el  territori.

Seguidament tenim els agents privats (empreses ) d’animació i gestió cultural, empreses culturals especialitzades ( S.L) en teatres, musica, editorials, i després estan les empreses les quals no estan especialitzades però promouen events culturals, com per exemple el Corte Ingles que promociona exposicions.

Després teníem les entitats sense ànim de lucre (Associacions i fundacions), les quals no obtenen benefici. Deurien de regir-se per els mateixos principis bàsics que regules l’actuació publica, els quals he anomenat anteriorment, es a dir proporcionar un benestar social per a un major desenvolupament cultural.

Les associacions tenen que estar compreses mínim per tres persones que pretinguen la mateixa finalitat (defensar la tradició cultural, defensa d’un barri ...), aquests redacten uns estatuts i es registren per tal te tindre una forma jurídica. Els beneficis que obtenen els tornen a invertir en els servicis de la associació, per tant es sense ànim de lucre.

En la fundació,  es junten diners per a uns fins, també es creen uns estatuts. Els patrons (inversors principals), son els que van a gestionar en funció dels seus fins, es menys democràtica que una associació. No tenen anim de lucre.

Hem de fer un treball sobre algun agent cultural, el meu grup hem elegit la Fundació Bancaixa, la qual es sense anim de lucre, i estem investigant sobre quines activits promouen i quines son les seues finalitats.

A la classe de expresió corporal, ferem un exercici que m'agrada molt,era de recordar tot el que haviem fet durant el dia. Recordar sabors, olors, imatges, fer un recorregut mental desde el moment que ens haviem despertat, i quedar-nos en el més agradable.

Reflexionant sobre els videos

El darrer dia a classe, estiguérem repassant els conceptes de democratització cultural i de democràcia cultural.

Seguidament vegerem un  vídeo sobre la colonització dels espanyols a Guinea. Sincerament mai havera pogut veure mes clar en un vídeo com la cultura ( llengua, simbols, balls, tradicions, valors, religió…) pot tindre tant de poder per a canviar els valors de una  un població. Imposaren la llengua del  espanyol, deien que havien “ Españolizar”, la religió, els nuclis familiars també crearen unes estructures que adoptaven les característiques dels espanyols...

 Les ferramentes que tenien per a apoderar-se del territori de Guinea i extrauré la seua cultura era al·lucinant, els tractaven com si foren salvatges i estigueren “ educant-los”.

  Abans de plantejar-me tots aquests temes sobre la globalització i la  política cultural, pensava que només els dines  ( Estats Poderosos) era el que feia menejar tots els ciments de les cultures més primitives o autonòmiques i les enderrocaven, però ara veig que la cultura, te un contingut tant fort que també pot ser l’eina per a l’ajudar a destorçar-la.

A continuació, ens han posat un altre  vídeo, del poc que hem pogut veure, parlava de les diferents llengües de Méxic, les quals moltes d’elles estan desapareguent perquè no s’usen o perquè simplement al poder polític no li interessa conservar-les.

Reflexionant sobre la politica cultural

Aquesta setmana hem estat parlant de la política cultural, la qual segons la UNESCO la defineix com a “Conjunt de practiques socials conscients i deliberades, d’intervencions o absència d’intervencions que tenen coma  objectiu satisfer certes necessitats culturals mitjançant la utilització òptima de tots els recursos materials i humans de què disposa una societat en eixe moment”

A partir  de conèixer altres definicions hem estat analitzant el concepte i el professor ha llançat una pregunta per tal de fer-nos pensar “¿Quin sentit té la Politica invertisca en cultura?. En un principi no sabia molt bé com enfocar aquesta pregunta, però una vegada  hem fet un repàs per la historia he pogut compendre i reflexionar el que contestaria jo a aquesta qüestió.

En un principi la cultura ( segles XVI-XVII)  les arts, la literatura, la opera... només estava enfocada a un determinat públic que era qui la promovia,  la noblesa, la Església i la Corona, aquesta la gaudia d’una forma passiva, soles eren espectadors.  Actualment es promou l’accés i la participació a les activitats culturals, aquest canvi es deu a que la Política inverteix en la cultura en diners públics, creant beques per a emprenedors, beques d’estudi, finança espectacles, crea concursos ,subvenciona a museus per tal de que tot estiga a l’abast del ciutadà. En un principi aquestes serveis estan per a tots els ciutadans en les mateixes condicions, per tal que  puguen gaudir i enriquir-se culturalment.  Antigament només podien disfrutar d’aquests serveis la classe alta, ademés que el patró o cànon per als artistes o creatius estava limitat a unes directrius de les Acadèmies. Aquests canons estan plens de contingut i de valors simbòlics els quals son els absorbeixen la societat. Per exemple, si en el art plàstic en el Renaixent el canon era línies rectes, simetria, la part de sentiment i expressió no estava valorada ,ja que buscaven un ordre, doncs eixos eren els símbols que dominaven en aquell moment. Perquè no hem d’oblidar que l’art plàstic també es un llenguatge. En el franquisme, s’invertia en espectacles com els bous, el futbol, i es va incitar a crear un gust determinat en la societat. No donaven altra opció, ja que els espectacles tradicionals de cada regió com es per exemple la Muixeranga, els espectacles dels tornejants, quedaren abolits, utilitzaren la cultura per a dominar a les masses.

 Actualment tenim l’oportunitat de participar activament en aquestes activitats, inclús podem nosaltres emprendre la iniciativa de projectes, aquest  fet s’anomena democràcia cultural.  Aço proporciona la oportunitat de una evolució cultural i un desenvolupant humà  en tots els individus i no només en un sector mes elitista.

 A classe d’expressió corporal hem fet una escultura en gestos de que era per a nosaltres la democratització cultural i la democràcia cultural, ha estat molt interessant. 

Reflexionant sobre la globalització

Després de fer el comentari hui sobre la globalització, m'he quedat bastant reflexiva de quin seria el paper de l'animador sociocultural.

Abanda de que els poder politics arrastren a les cultures més deficitaries, jo opine que l'acció individual també ajuda a reforçar aquest moviment. Tinguent una actitud passiva i deixan-se arrastrar per les empreses o poders que fan que la cultura siga més universal, no es consegueix res. Els valors, tradiccions,la llengua,els simbols,les costums han de ser conservades i aixó només es l'actitud de cadascú. Pense que també són modes, pero tinguent un criteri propi i valorant i respectant les cultures diferents a la teua se crea una convivéncia mes agradable dins de la globalizació de valors.

Este escrit sempre m'ha fet grácia algun de vosaltres ja el coneixereu :

“ Tu Dios es judío, tu música negra, tu coche japonés; la pizza que comes italiana; el gas que llega a tu cocina, argelino; el café que bebes, brasileño; esta democracia tiene raíces griegas; tus vacaciones las planeas a Marruecos; los números con que calculas son árabes; las letras con que escribes son latinas... ¿Y osas decir que tu vecino es extranjero?”

La CuLtUrA

Aquesta fa una setmana hem iniciat les classes del Tasoc. 

Cadascú ha creat un blog per fer anotacions de tot allò que considere que ens ha fet pensar a les classes de Animació Sociocultural o alló que ens faja reflexionar, noticies, imatges, o escrits que estiguen relacionats amb aquest camp.

No havia escrit res fins a ara, perqué volia veure com anava a ser la dinàmica de classe i la veritat que ja hem fet moltes coses, abanda de donar teoria, hem fet un taller d'expressió corporal i una eixida cultural per a  coneixer la exposició de Paco Roca al Muvim. 

 A classe hem estat parlant de cultura, que és un terme que hem de tindre clar desde la nostra funció en l'animació sociocultural. En grups, en classe, férem descripcions de que era per a nosaltres i el meu grup ho descriguérem així :

 " conjunto de conocimientos, información,ideas,costubres, símbolos...aportados a lo largo de la historia por la sociedad".

Després al donar la classe teòrica ens hem adonat que hi ha teòrics que analisen el terme en diferents sentits i m'ha semblat molt interessant. Desde la part il•lustrada o desde la part antropològica. També el profesor ens ha proyectat uns videos i cançons de com  molts artistes interpreten el concepte de cultura i la canço d’un cantautor de la transició m’ha agradat molt, perqué tenia una visió antropológica de la cultura, per a ell tot el que compartia amb el seu alrededor era cultura.
Desde l'animació sociocultural hem de posibilitar l'accés a la creació tant a nivel d'aficionat o com de profesional, per a favorir l'accés a les activitats culturals que produïm i organitzem per a tot tipús de ciutadà, per tal de millorar la seua qualitat de vida.

La cultura en l'expressió corporal

El divendres ferem una sessió d'expressió corporal. Em vaig sentir molt bé a aquell gimnàs. El cos notava com fluïa sense apenes donar-li ordres. Mai havia realitzat aquest tipus d'exercici i em va agradar molt.
Ferem escultures en el nostre cos, cadascun dels companyers interpretava que era per a ell la cultura en un moviment estàtic i la veritat esque les interpretacións dels companys eren molt interesants.

Exposició de Paco Roca al Muvim

Ahir anarem a visitar la exposició d'il·lustracions de Paco Roca.

Personalment no coneixia res de la seua obra, sincerament coma  i·lustrador de cómic no em impactar massa, m'agradà més la seua primera etapa com a dibuixant, ja que crec que els seus dibuixos eren més expresius.

El tema que conduïa la exposició era les il·lustracións de la pel·licula de Arrugas, la qual tracta el tema del alzeimer. El montage dels dibuixos era dinàmic, m'agrada molt la manera desenfadada aparentment en que estava tota la informació de les carteles o notes. A mi em va incitar a llegir, i jo quan vaig a una exposició  em sol invaïr la imatge i oblide sempre de llegir les carteles.

Per a mi va ser prou interessant desde la vistita guiada fins al taller, ademés no coneixia res de Paco Roca i en menos d'una hora em va situar, i vaig compendre bé la seua trajectoria .

Després anarem a un taller que se suposava que estava lligat a la exposició de Paco Roca. Al principi pareixia que tenia connecció. Havia que fer un cómic dibuixant o fent un colagge d'alguna vivència que t'havia fet canviar d'actitud, etc.

Tots estavem molt entretinguts pareixia divertit, però quan mires dins de tu, que és el que fas quan expresses o bé a un paper o a una vinyeta i veus el que t'ha fet canviar es quan realment les emocions dominen.

A  mi per una banda m'agrada, molt, perqué era participatiu i la implicació emocional va ser en profunditat, però per l'altra banda no el vaig vore apropiat per a un museu.