Reflexionant sobre la globalització

Després de fer el comentari hui sobre la globalització, m'he quedat bastant reflexiva de quin seria el paper de l'animador sociocultural.

Abanda de que els poder politics arrastren a les cultures més deficitaries, jo opine que l'acció individual també ajuda a reforçar aquest moviment. Tinguent una actitud passiva i deixan-se arrastrar per les empreses o poders que fan que la cultura siga més universal, no es consegueix res. Els valors, tradiccions,la llengua,els simbols,les costums han de ser conservades i aixó només es l'actitud de cadascú. Pense que també són modes, pero tinguent un criteri propi i valorant i respectant les cultures diferents a la teua se crea una convivéncia mes agradable dins de la globalizació de valors.

Este escrit sempre m'ha fet grácia algun de vosaltres ja el coneixereu :

“ Tu Dios es judío, tu música negra, tu coche japonés; la pizza que comes italiana; el gas que llega a tu cocina, argelino; el café que bebes, brasileño; esta democracia tiene raíces griegas; tus vacaciones las planeas a Marruecos; los números con que calculas son árabes; las letras con que escribes son latinas... ¿Y osas decir que tu vecino es extranjero?”