Reflexionant sobre l’impacte econòmic que suposen les activitats culturals

Reflexionant sobre l’impacte econòmic que suposen les activitats culturals

Aquesta setmana hem fet l’examen de la primera avaluació, però hem començat a introduir nous temes per a la assignatura de Animació Sociocultural. Entre altres coses hem estat parlant de sobre l’impacte econòmic que suposen les activitats culturals.

Aquestes activitats generen molts llocs de treball al seu voltant, per a sector d’hostaleria, turisme, per al xicotet comerç, etc. Però l’error és pensar que tan sols aquest tipus d’activitats (teatre, musicals, macrofestivals, fires....) que es creen per a una difusió de masses, que només tinga un caràcter o finalitat simplement econòmica, ja que hem de recordar que estan carregades de símbols, valors, de tradicions. Quan acabes de vore l’espectacle, d’escoltar la música, també t’ha d’aportar per al creixement personal de cada persona, fer-te reflexionar, valorar, per a poder ser més crític i enriquir el bagatge de cadascú.

 Com és el cas per exemple dels concerts de dolçaina i tabalet, que mai s’haguera pogut imaginar ningú que es poguera manifestar aquesta música al Japó, però no només és música sinó que hi ha una història que arrastra una sèrie de valors, símbols, caràcter i força, el qual no s’ha d’oblidar en la seua difusió, i s’ha de saber transmetre als espectadors.

A més, a classe em estat llegint uns articles sobre aquest tema, per exemple a Salamanca en cultura tingueren un gasto directe de 158.301.697 € , es a dir que meneja molts diners la cultura per la compra i el lloguer dels recursos (productes, serveis, treball, etc.) que són utilitzats en l’activitat cultural.

Per tant, considere que aquestes activitats menegen la economia, i afavoreixen indirectament a altres sectors favorablement, i per damunt de tot enriquiqueix  personalment l’educació de la societat.

La cultura atrau :

 Es una pintura del pintor Genovés

Cambiant de tema, a classe de expresió corporal, hem fet un altre exercisi del record, per tal de començar a introduïr el tema del teatre oprimit.

 Hem fet grups, i hem seleccionat una història, la qual era el fet  més significatiu d'una persona al llarg de la setmana. Aquesta vivència de la companya l'anem a interpretar els membres del grup.

El teatre de l’oprimit ens acosta a la revolució total, ja que provoca una revolució al nostre interior, i ens prepara per la revolució col·lectiva” Sanjoy Ganguly.

El màrqueting cultural

El màrqueting cultural

Ja hem començat el tema 4.

 Hem estat parlant sobre el màrqueting cultural, el qual es una de les tècniques programades que estudien com orientar a perfeccionar el procés de comercialització millorant l’eficiència de la producció, la distribució i la venta de productes o de serveis. En aquest cas hem estat parlant dels culturals, els mètodes que utilitzen per a fer-te arribar la informació i quin missatge han de projectar per a vendre el producte (un llibre per exemple) o un servei ( unes entrades de teatre).

El producte  o servei cultural s’ha de dirigir a un públic o segment concret, encara que tot el públic es potencial, només un segment es el que li interessarà. Per exemple, si volem vendre un llibre de lectura infantil, el missatge el dirigirem a una escola o bé als pares, que són els que han de comprar o recomanar.

La empresa que pose el servei en el mercat, s’haurà de preguntar, com volem ser vistos?, quina imatge volem donar? Que es el que ofereixen les competències? Per tal de que el màrqueting faja la feina de atraure el client al producte.

Una vegada el client compre el producte la servucció haurà de ser de qualitat, ja que el diferenciarà un servei o producte d’un altre, aleshores podrà ser recomanat, que es una de les altres estratègies de publicitat positiva “ el boca a boca”, que per a mi es el més efectiu, ja que la gent tendim a seguir una massa, i si ja ens l’han recomanada tindrem més seguretat de comprar-ho.

Per a mi el màrqueting es essencial per a la gestió cultural, ja que estem treballant en productes, encara que tinguen valors (llibres, entrades de un concert, un quadre, una escultura...). No deixa de ser una empresa, per lo tant si no ho fem difondre la nostra idea, producte o servei queda obsoleta. El que fa que alguna cosa funciona en el mercat, es l’intercanvi entre oferent i demandant i la majoria de productes o serveis ha d’haver un mínim de màrqueting per a que funcione, considere que es la inversió principal que ha de tindre una empresa, siga cultural o no.

En veu alta!

Aquestos dies hem estat tratant la veu a les clases de expresió corporal. Per parelles o grups de tres hem fet dialegs projectant-los en veu alta per als nostres companys.

Em pareix molt interessant, ja que es una bona activitat per a treballar la veu per a quan parlem en públic.

Els diàlegs que estem llegint son els del moviment de THEATRE UNCUT . Son dialegs basats en histories actuals, que plasmen diferents realitats.

S'ha crat un moviment global, en el qual, s' estan llegint aquestos diálegs per tot el món, interpretats en tots els idiomes, la gent participa, i es una bona activitat cultural, per a apropar el teatre a la gent.

El darrer dia a classe, acabarem de fer les exposcions dels agents culturals. Els companys exposaren, La asociació Jarité, Sala Rusafa, Ananda Dança, ajuntament de Mislata, Unesco...
Després ferem la varolació de tots els grups.

Excursió a Xirivella

Excursió a Xirivella

Avui hem fet una excursió a Xirivella, per tal de veure i que ens explicaren la funció de  La Casa de la Cultura. Després hem visitat la residencia Savia, en la que ens han ensenyat les instal·lacions, hem vist una mostra de pallassos en directe, i la TASOC del centre ens ha explicat quina es la seua feina a la residencia.

Mai havia anat a Xirivella, però m’emporte un bon record d’allí.

La visita a la casa de la cultura m’ha paregut del mes interessant de l’excursió, ja que el gestor cultural de l’Ajuntament ens ha explicat quin es el seu treball i com organitza les activitats culturals. També ens ha comentat com optimicen els seus recursos per tal d’estalviar.

  A Xirivella el seu segell personal es que realitzen un festival de Pallassos durant 14 anys seguits i amb molt d’èxit.  Ens han explicat com fomenten que els mes menuts s’interessen per el teatre.

Després hem anat a la residencia de la Tercera Edat  Savia. Hem vist un  espectacle en directe de pallassos, com interactuaven amb els residents. Ha sigut molt divertit voreu en directe, perquè mai havia vist aquest tipus d’espectacle.

La TASOC del centre, seguidament ens ha fet una presentació molt completa de la seua feina. Quin tipus de tallers realitza, com s’organitza les activitats, quin es el tracte professional que te amb la psicòloga i la treballadora social. M’ha agradat molt com ho explicava, i ja m’he imaginat jo, que faria si   estaguera treballant allí... que il·lusió!

Al finalitzar la excursió, hem anat el meu grup a visitar la Fundació Bancaixa, per a poder acabar el treball que dema hem d’exposar. 

MODELS DE GESTIO MUNICIPAL DE L’AREA CULTURAL

MODELS DE GESTIÓ MUNICIPAL DE L’ÀREA CULTURAL

A classe estiguérem parlant dins de l’Ajuntament, els agents que gestionen o intervenen en l’àrea de acultura quin tipus de professionals son.

Hem estat parlent de tres tipus:

-SENSE PROFESSIONALITZACIÓ DE LA GESTIÓ:

 En els Ajuntaments de municipis menuts que no tenen prou de capital per a invertir l’àrea de cultura ho gestionen gent sense formació.

Són:

-REGIDOR/A: Estableixen programació de festes del municipi.

-REGIDOR/a + ASSOCIACIONS CULTURALS LOCALS: Les assosciasions participen o bé donant subvencions en les activitats que proposen o através de la seua opinió.

-GESTIÓ PROFESSIONALITZADA:

Són els tècnics (gestors, animadors...).

-ORGANISME AUTÒNOM (INSTITUT, FUNDACIÓ MUNICIPAL DE CULTURA)

Agiliten la gestió, especialment econòmica. Esta menys condicionada per les disputes polítiques. Permitixen formes de finançament mixt amb la participació del sector privat. Establixen els seus estatut, mecanismes de la participació ciutadana.

Expressió corporal

A classe de teatre el divendres, estiguerem treballant la veu. Ferem diferents sons en una mateixa lletra, per tal de poder pujar el volum de la veu quan parlem en públic.

Seguidament entre tot el grup, estiguérem llegint un diàleg  en veu alta. Em va parèixer molt interesant aquest ejercici, ja que considere que la manera de parlar i la actitud que li poses es molt important quan parles en públic.