viernes, 21 de diciembre de 2012

DISCA-JOCS

DISCA-JOCS






Aquest es el títol que al final ha pres nom la exposició de joguets adaptats per a discapacitats que em preparat els alumnes de TASOC.

La exposició, situada a la biblioteca de l'institut, ha pres forma i s'ha quedat amb un resultat molt digne. Considere que hem fet un bon treball en equip. 

Tant el recorregut visual, les dinamiques que s'han preparat per a que les fajen les persones que la visiten, com els catàlegs  i persupost els joguets han quedat molt bé.

Els joguets estan separats per el tipus de discapacitat a la que estan enfocats, discapacitat visual, motor i cognitiva. Cada joguet te la seua cartela en la informació ( nom de l'autor, nom del joguet, i a la dispacitat a la que pertany).

Estan distribuits també per corredors a la biblioteca. Cada sector te el seu espai.

La experiencia ha sigut molt positiva,ja que es una bona manera pràctica de agafar experiencia i de veure les dificultats que poden anar surgint en cada moment, ja que el temps ha d'anar bastant controlat per a que tot ixca bé i s'ha de estar tot ben organitzat.




.




sábado, 15 de diciembre de 2012

Preparant l'exposició de joguets per a discapcitats

Esta setmana estem preparant el muntage d'una  exposició de joguets adaptats per a discapacitats visuals, motor i cognitiu, que han elaborat els nostres companys de TASOC de semipresencial.

La classe s'ha dividit en quatre grups, uns preparem la decoració de la sala ( que serà a la biblioteca de l'institut) i un catàleg en que mostrarem el material, altres estan preparant la didàctica, altres els textos i altre grup acaba de retocar els joguets per a poder mostrar-los.

Em sembla molt interessant aquest projecte, perqué son joguets molt funcionals i molt creatius dedicats a aquestos xiquest que també tenen el dret a poder jugar, però necessiten que els jocs estiguen acondicionats per a ells , per a que també puguen tiendre el plaer de jugar.

Entre tota la classe, estem posant totes les idees en comú, i considere que el treball en grup esta seguent molt cooperatiu. Es nota un ambient molt motivador i la gent esta posant-li ganes i il·lusió per a que la exposició ixca el millor possible.

Entre els joguets trobem un tres en ratlla per a discapacitat visual, un dominó, un troba la parella, un bingo.... tots en una finalitat didactica.





"El derecho a jugar fue reconocido por primera vez el 20 de noviembre de 1959, cuando la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó la Declaración de los Derechos del Niño. Treinta años más tarde se aprobó la Convención de los Derechos del Niño, que recoge el derecho al juego en el artículo 31. Concretamente, reconoce “elderecho del niño al descanso y el esparcimiento, al juego y a las actividades recreativas propias de su edad y a participar libremente en la vida cultural y en las artes”.



A la classe d'expressió coorporal vingueren companys de Portugal. Ferem disferents dinamiques en ells, de presentació i el de l'espill.
També ferem la representació de diferents escenes de teatre oprimit que treballarem a les darreres sessions.

viernes, 7 de diciembre de 2012

Reflexionant sobre el patrimoni cultural.


Reflexionant sobre el patrimoni cultural.


Em intruït el tema del patrimoni cultural, el qual es un dels temes que més m’agrada. Em pareix molt interesant el que hem estat parlant a classe. M’ha paregut de gran interes saber que les festes, la  seua l'existència està marcada per cicles: la naturalesa per les estacions, el dia, la nit, les fases de la lluna.  Este ritme ja no és el de les festes actuals. Hui es viu a un ritme de cap de setmana, de treball-descans.

Respecte al tema del patrimoni, es allò que hem heretat, no es universal perquè es una construcció social i es produeix un fenomen canviant, ja que no totes les societats han decidit conservar el seu passat.

 Per tant el patrimoni cultural “ es un conjunt de bens ( tant materials com immaterials, monuments, gastronomia, festes...) que la societat ha decidit conservar per a les generacions futures”

El patrimoni ha d’estar reconegut per algun organisme públic siga nacional o internacional.

Les seues arees d’intervenció son :              -conservar, recuperar, activar, restaurar
                                                                        - Difondre
                       - Reconstruir, refer, crear        

Una de les accions d’intervenció ha de ser la seua activació, es a d dir, posar en valor allò que es vuiga recuperar i potenciar ( la recuperació de festes, edifici...) i després de la seua restauració i recuperació s’ha d’activar, per exemple un antic monestir pot adoptar la seua nova funció a una sala de exposició, o a un auditori, per a fer una Acadèmia de Belles Arts...

 Per exemple l’edifici  històric de la Nau en Valencià

Segles XVII i XVIII


"l'edifici històric La Nau constituïx el principal baluard de la Universitat de València, tant pel seu continent com pel seu contingut. Ha sigut voluntat de la Universitat preservar-la i convertir-la en el principal referent cultural de la institució."


També tenim l’exemple de l’edifici de les Escoles Pies d’Alzira, actualment es la Casa de la Cultura :



El patrimoni esta en estat canviant, es una construcció social per tant està en estat de creació i recreació, com és el cas de les festes:

Exemple festa d’Algemesí Mare de Déu de la Salut:

"El Consell Internacional dels Museus (ICOM) de la UNESCO va establir com a objecte de reflexió i lema internacional: «La museografia del patrimoni inmaterial», considerant com a patrimoni museístic i de reflexió cultural, expressions tan arrelades a la humanitat, com la llengua, les tradicions orals, les festes, la dansa, el teatre i la música. Si hi ha un poble en la Comunitat Valenciana que ha sabut guardar, enriquir i transmetre estes expressions al llarg dels segles i de manera conjunta en una sola festa és sens dubte Algemesí i la seua festa de la «Mare de Déu de la Salut»"

Per concloure,  dir que personalment considere que el paper de l’animació sociocultural respecte al patrimoni cultural, la seua funció ha de ser fonamentalment la de atraure i fer atractiu el patrimoni a la societat. L' animació descobreix les formes pràctiques de facilitar la incorporació al desenrotllament cultural, no sols la memòria històrica, les tradicions, costums, sinó també, les noves propostes d'alternatives per a la conservació, defensa i desenrotllament del patrimoni cultural, la identitat i la cultura. Procés en el qual l'individu com a part de la comunitat i a través de la seua participació autogestiona el seu propi desenrotllament cultural.

Des de l’animació sociocultural se li ha de donar una visió més alternativa, en la qual la participació de la societat en el patrimoni estiga viva. No sols, que els visitants es situen com a un simple espectador, si no, que ells també formen part de la historia i del patrimoni.

viernes, 30 de noviembre de 2012

Reflexionant sobre l’impacte econòmic que suposen les activitats culturals



Reflexionant sobre l’impacte econòmic que suposen les activitats culturals



Aquesta setmana hem fet l’examen de la primera avaluació, però hem començat a introduir nous temes per a la assignatura de Animació Sociocultural. Entre altres coses hem estat parlant de sobre l’impacte econòmic que suposen les activitats culturals.

Aquestes activitats generen molts llocs de treball al seu voltant, per a sector d’hostaleria, turisme, per al xicotet comerç, etc. Però l’error és pensar que tan sols aquest tipus d’activitats (teatre, musicals, macrofestivals, fires....) que es creen per a una difusió de masses, que només tinga un caràcter o finalitat simplement econòmica, ja que hem de recordar que estan carregades de símbols, valors, de tradicions. Quan acabes de vore l’espectacle, d’escoltar la música, també t’ha d’aportar per al creixement personal de cada persona, fer-te reflexionar, valorar, per a poder ser més crític i enriquir el bagatge de cadascú.

 Com és el cas per exemple dels concerts de dolçaina i tabalet, que mai s’haguera pogut imaginar ningú que es poguera manifestar aquesta música al Japó, però no només és música sinó que hi ha una història que arrastra una sèrie de valors, símbols, caràcter i força, el qual no s’ha d’oblidar en la seua difusió, i s’ha de saber transmetre als espectadors.

A més, a classe em estat llegint uns articles sobre aquest tema, per exemple a Salamanca en cultura tingueren un gasto directe de 158.301.697 € , es a dir que meneja molts diners la cultura per la compra i el lloguer dels recursos (productes, serveis, treball, etc.) que són utilitzats en l’activitat cultural.
Per tant, considere que aquestes activitats menegen la economia, i afavoreixen indirectament a altres sectors favorablement, i per damunt de tot enriquiqueix  personalment l’educació de la societat.


La cultura atrau :

 Es una pintura del pintor Genovés

Cambiant de tema, a classe de expresió corporal, hem fet un altre exercisi del record, per tal de començar a introduïr el tema del teatre oprimit.
 Hem fet grups, i hem seleccionat una història, la qual era el fet  més significatiu d'una persona al llarg de la setmana. Aquesta vivència de la companya l'anem a interpretar els membres del grup.

El teatre de l’oprimit ens acosta a la revolució total, ja que provoca una revolució al nostre interior, i ens prepara per la revolució col·lectiva” Sanjoy Ganguly.



jueves, 22 de noviembre de 2012

El màrqueting cultural


El màrqueting cultural




Ja hem començat el tema 4.

 Hem estat parlant sobre el màrqueting cultural, el qual es una de les tècniques programades que estudien com orientar a perfeccionar el procés de comercialització millorant l’eficiència de la producció, la distribució i la venta de productes o de serveis. En aquest cas hem estat parlant dels culturals, els mètodes que utilitzen per a fer-te arribar la informació i quin missatge han de projectar per a vendre el producte (un llibre per exemple) o un servei ( unes entrades de teatre).

El producte  o servei cultural s’ha de dirigir a un públic o segment concret, encara que tot el públic es potencial, només un segment es el que li interessarà. Per exemple, si volem vendre un llibre de lectura infantil, el missatge el dirigirem a una escola o bé als pares, que són els que han de comprar o recomanar.
La empresa que pose el servei en el mercat, s’haurà de preguntar, com volem ser vistos?, quina imatge volem donar? Que es el que ofereixen les competències? Per tal de que el màrqueting faja la feina de atraure el client al producte.

Una vegada el client compre el producte la servucció haurà de ser de qualitat, ja que el diferenciarà un servei o producte d’un altre, aleshores podrà ser recomanat, que es una de les altres estratègies de publicitat positiva “ el boca a boca”, que per a mi es el més efectiu, ja que la gent tendim a seguir una massa, i si ja ens l’han recomanada tindrem més seguretat de comprar-ho.

Per a mi el màrqueting es essencial per a la gestió cultural, ja que estem treballant en productes, encara que tinguen valors (llibres, entrades de un concert, un quadre, una escultura...). No deixa de ser una empresa, per lo tant si no ho fem difondre la nostra idea, producte o servei queda obsoleta. El que fa que alguna cosa funciona en el mercat, es l’intercanvi entre oferent i demandant i la majoria de productes o serveis ha d’haver un mínim de màrqueting per a que funcione, considere que es la inversió principal que ha de tindre una empresa, siga cultural o no.

sábado, 17 de noviembre de 2012

En veu alta!

Aquestos dies hem estat tratant la veu a les clases de expresió corporal. Per parelles o grups de tres hem fet dialegs projectant-los en veu alta per als nostres companys.

Em pareix molt interessant, ja que es una bona activitat per a treballar la veu per a quan parlem en públic.





Els diàlegs que estem llegint son els del moviment de THEATRE UNCUT . Son dialegs basats en histories actuals, que plasmen diferents realitats.

S'ha crat un moviment global, en el qual, s' estan llegint aquestos diálegs per tot el món, interpretats en tots els idiomes, la gent participa, i es una bona activitat cultural, per a apropar el teatre a la gent.

El darrer dia a classe, acabarem de fer les exposcions dels agents culturals. Els companys exposaren, La asociació Jarité, Sala Rusafa, Ananda Dança, ajuntament de Mislata, Unesco...
Després ferem la varolació de tots els grups.

martes, 6 de noviembre de 2012

Excursió a Xirivella


Excursió a Xirivella

Avui hem fet una excursió a Xirivella, per tal de veure i que ens explicaren la funció de  La Casa de la Cultura. Després hem visitat la residencia Savia, en la que ens han ensenyat les instal·lacions, hem vist una mostra de pallassos en directe, i la TASOC del centre ens ha explicat quina es la seua feina a la residencia.



Mai havia anat a Xirivella, però m’emporte un bon record d’allí.

La visita a la casa de la cultura m’ha paregut del mes interessant de l’excursió, ja que el gestor cultural de l’Ajuntament ens ha explicat quin es el seu treball i com organitza les activitats culturals. També ens ha comentat com optimicen els seus recursos per tal d’estalviar.

  A Xirivella el seu segell personal es que realitzen un festival de Pallassos durant 14 anys seguits i amb molt d’èxit.  Ens han explicat com fomenten que els mes menuts s’interessen per el teatre.
Després hem anat a la residencia de la Tercera Edat  Savia. Hem vist un  espectacle en directe de pallassos, com interactuaven amb els residents. Ha sigut molt divertit voreu en directe, perquè mai havia vist aquest tipus d’espectacle.

La TASOC del centre, seguidament ens ha fet una presentació molt completa de la seua feina. Quin tipus de tallers realitza, com s’organitza les activitats, quin es el tracte professional que te amb la psicòloga i la treballadora social. M’ha agradat molt com ho explicava, i ja m’he imaginat jo, que faria si   estaguera treballant allí... que il·lusió!

Al finalitzar la excursió, hem anat el meu grup a visitar la Fundació Bancaixa, per a poder acabar el treball que dema hem d’exposar. 

domingo, 4 de noviembre de 2012

MODELS DE GESTIO MUNICIPAL DE L’AREA CULTURAL


MODELS DE GESTIÓ MUNICIPAL DE L’ÀREA CULTURAL


A classe estiguérem parlant dins de l’Ajuntament, els agents que gestionen o intervenen en l’àrea de acultura quin tipus de professionals son.

Hem estat parlent de tres tipus:

-SENSE PROFESSIONALITZACIÓ DE LA GESTIÓ:

 En els Ajuntaments de municipis menuts que no tenen prou de capital per a invertir l’àrea de cultura ho gestionen gent sense formació.
Són:
-REGIDOR/A: Estableixen programació de festes del municipi.
-REGIDOR/a + ASSOCIACIONS CULTURALS LOCALS: Les assosciasions participen o bé donant subvencions en les activitats que proposen o através de la seua opinió.

-GESTIÓ PROFESSIONALITZADA:

Són els tècnics (gestors, animadors...).

-ORGANISME AUTÒNOM (INSTITUT, FUNDACIÓ MUNICIPAL DE CULTURA)

Agiliten la gestió, especialment econòmica. Esta menys condicionada per les disputes polítiques. Permitixen formes de finançament mixt amb la participació del sector privat. Establixen els seus estatut, mecanismes de la participació ciutadana.


Expressió corporal

A classe de teatre el divendres, estiguerem treballant la veu. Ferem diferents sons en una mateixa lletra, per tal de poder pujar el volum de la veu quan parlem en públic.

Seguidament entre tot el grup, estiguérem llegint un diàleg  en veu alta. Em va parèixer molt interesant aquest ejercici, ja que considere que la manera de parlar i la actitud que li poses es molt important quan parles en públic.

martes, 30 de octubre de 2012

Espai Jove Sueca

El divendres 2 de novembre, s'inagura una exposició de quadres a Sueca, que la organitzem l'Espai Jove  i jo participe.
 Esteu tots convidats,


Vos pose la programació perqué durant dos caps de setmana seguits, fem activitats culturals.
Un abraç :)

sábado, 27 de octubre de 2012

Agents de l’acció cultural


Agents de l’acció cultural

Aquestos dies hem estat estudiant els agents que gestionen l’accio cultural.

Aquest són els agenst públics  ( estat, comunitats autònomes, diputacions, municipis, organismes internacionals...) . La seua finalitat es  proporcionar un major benestar social a tots els ciutadans per igual, encara que pot estar enfocat un servici a un col·lectiu que necesite més recolzament i així aconseguir un major desenvolupament cultural en el  territori.

Seguidament tenim els agents privats (empreses ) d’animació i gestió cultural, empreses culturals especialitzades ( S.L) en teatres, musica, editorials, i després estan les empreses les quals no estan especialitzades però promouen events culturals, com per exemple el Corte Ingles que promociona exposicions.

Després teníem les entitats sense ànim de lucre (Associacions i fundacions), les quals no obtenen benefici. Deurien de regir-se per els mateixos principis bàsics que regules l’actuació publica, els quals he anomenat anteriorment, es a dir proporcionar un benestar social per a un major desenvolupament cultural.

Les associacions tenen que estar compreses mínim per tres persones que pretinguen la mateixa finalitat (defensar la tradició cultural, defensa d’un barri ...), aquests redacten uns estatuts i es registren per tal te tindre una forma jurídica. Els beneficis que obtenen els tornen a invertir en els servicis de la associació, per tant es sense ànim de lucre.

En la fundació,  es junten diners per a uns fins, també es creen uns estatuts. Els patrons (inversors principals), son els que van a gestionar en funció dels seus fins, es menys democràtica que una associació. No tenen anim de lucre.


Hem de fer un treball sobre algun agent cultural, el meu grup hem elegit la Fundació Bancaixa, la qual es sense anim de lucre, i estem investigant sobre quines activits promouen i quines son les seues finalitats.



A la classe de expresió corporal, ferem un exercici que m'agrada molt,era de recordar tot el que haviem fet durant el dia. Recordar sabors, olors, imatges, fer un recorregut mental desde el moment que ens haviem despertat, i quedar-nos en el més agradable.

miércoles, 24 de octubre de 2012

Reflexionant sobre els videos


El darrer dia a classe, estiguérem repassant els conceptes de democratització cultural i de democràcia cultural.
Seguidament vegerem un  vídeo sobre la colonització dels espanyols a Guinea. Sincerament mai havera pogut veure mes clar en un vídeo com la cultura ( llengua, simbols, balls, tradicions, valors, religió…) pot tindre tant de poder per a canviar els valors de una  un població. Imposaren la llengua del  espanyol, deien que havien “ Españolizar”, la religió, els nuclis familiars també crearen unes estructures que adoptaven les característiques dels espanyols...
 Les ferramentes que tenien per a apoderar-se del territori de Guinea i extrauré la seua cultura era al·lucinant, els tractaven com si foren salvatges i estigueren “ educant-los”.
  Abans de plantejar-me tots aquests temes sobre la globalització i la  política cultural, pensava que només els dines  ( Estats Poderosos) era el que feia menejar tots els ciments de les cultures més primitives o autonòmiques i les enderrocaven, però ara veig que la cultura, te un contingut tant fort que també pot ser l’eina per a l’ajudar a destorçar-la.

A continuació, ens han posat un altre  vídeo, del poc que hem pogut veure, parlava de les diferents llengües de Méxic, les quals moltes d’elles estan desapareguent perquè no s’usen o perquè simplement al poder polític no li interessa conservar-les.





viernes, 19 de octubre de 2012

Reflexionant sobre la politica cultural



Aquesta setmana hem estat parlant de la política cultural, la qual segons la UNESCO la defineix com a “Conjunt de practiques socials conscients i deliberades, d’intervencions o absència d’intervencions que tenen coma  objectiu satisfer certes necessitats culturals mitjançant la utilització òptima de tots els recursos materials i humans de què disposa una societat en eixe moment”
A partir  de conèixer altres definicions hem estat analitzant el concepte i el professor ha llançat una pregunta per tal de fer-nos pensar “¿Quin sentit té la Politica invertisca en cultura?. En un principi no sabia molt bé com enfocar aquesta pregunta, però una vegada  hem fet un repàs per la historia he pogut compendre i reflexionar el que contestaria jo a aquesta qüestió.
En un principi la cultura ( segles XVI-XVII)  les arts, la literatura, la opera... només estava enfocada a un determinat públic que era qui la promovia,  la noblesa, la Església i la Corona, aquesta la gaudia d’una forma passiva, soles eren espectadors.  Actualment es promou l’accés i la participació a les activitats culturals, aquest canvi es deu a que la Política inverteix en la cultura en diners públics, creant beques per a emprenedors, beques d’estudi, finança espectacles, crea concursos ,subvenciona a museus per tal de que tot estiga a l’abast del ciutadà. En un principi aquestes serveis estan per a tots els ciutadans en les mateixes condicions, per tal que  puguen gaudir i enriquir-se culturalment.  Antigament només podien disfrutar d’aquests serveis la classe alta, ademés que el patró o cànon per als artistes o creatius estava limitat a unes directrius de les Acadèmies. Aquests canons estan plens de contingut i de valors simbòlics els quals son els absorbeixen la societat. Per exemple, si en el art plàstic en el Renaixent el canon era línies rectes, simetria, la part de sentiment i expressió no estava valorada ,ja que buscaven un ordre, doncs eixos eren els símbols que dominaven en aquell moment. Perquè no hem d’oblidar que l’art plàstic també es un llenguatge. En el franquisme, s’invertia en espectacles com els bous, el futbol, i es va incitar a crear un gust determinat en la societat. No donaven altra opció, ja que els espectacles tradicionals de cada regió com es per exemple la Muixeranga, els espectacles dels tornejants, quedaren abolits, utilitzaren la cultura per a dominar a les masses.
 Actualment tenim l’oportunitat de participar activament en aquestes activitats, inclús podem nosaltres emprendre la iniciativa de projectes, aquest  fet s’anomena democràcia cultural.  Aço proporciona la oportunitat de una evolució cultural i un desenvolupant humà  en tots els individus i no només en un sector mes elitista.
 A classe d’expressió corporal hem fet una escultura en gestos de que era per a nosaltres la democratització cultural i la democràcia cultural, ha estat molt interessant. 

miércoles, 10 de octubre de 2012

Reflexionant sobre la globalització

Després de fer el comentari hui sobre la globalització, m'he quedat bastant reflexiva de quin seria el paper de l'animador sociocultural.

Abanda de que els poder politics arrastren a les cultures més deficitaries, jo opine que l'acció individual també ajuda a reforçar aquest moviment. Tinguent una actitud passiva i deixan-se arrastrar per les empreses o poders que fan que la cultura siga més universal, no es consegueix res. Els valors, tradiccions,la llengua,els simbols,les costums han de ser conservades i aixó només es l'actitud de cadascú. Pense que també són modes, pero tinguent un criteri propi i valorant i respectant les cultures diferents a la teua se crea una convivéncia mes agradable dins de la globalizació de valors.

Este escrit sempre m'ha fet grácia algun de vosaltres ja el coneixereu :
“ Tu Dios es judío, tu música negra, tu coche japonés; la pizza que comes italiana; el gas que llega a tu cocina, argelino; el café que bebes, brasileño; esta democracia tiene raíces griegas; tus vacaciones las planeas a Marruecos; los números con que calculas son árabes; las letras con que escribes son latinas... ¿Y osas decir que tu vecino es extranjero?”

miércoles, 3 de octubre de 2012

La CuLtUrA


Aquesta fa una setmana hem iniciat les classes del Tasoc. 

Cadascú ha creat un blog per fer anotacions de tot allò que considere que ens ha fet pensar a les classes de Animació Sociocultural o alló que ens faja reflexionar, noticies, imatges, o escrits que estiguen relacionats amb aquest camp.

No havia escrit res fins a ara, perqué volia veure com anava a ser la dinàmica de classe i la veritat que ja hem fet moltes coses, abanda de donar teoria, hem fet un taller d'expressió corporal i una eixida cultural per a  coneixer la exposició de Paco Roca al Muvim. 

 A classe hem estat parlant de cultura, que és un terme que hem de tindre clar desde la nostra funció en l'animació sociocultural. En grups, en classe, férem descripcions de que era per a nosaltres i el meu grup ho descriguérem així :
 " conjunto de conocimientos, información,ideas,costubres, símbolos...aportados a lo largo de la historia por la sociedad".

Després al donar la classe teòrica ens hem adonat que hi ha teòrics que analisen el terme en diferents sentits i m'ha semblat molt interessant. Desde la part il•lustrada o desde la part antropològica. També el profesor ens ha proyectat uns videos i cançons de com  molts artistes interpreten el concepte de cultura i la canço d’un cantautor de la transició m’ha agradat molt, perqué tenia una visió antropológica de la cultura, per a ell tot el que compartia amb el seu alrededor era cultura.
Desde l'animació sociocultural hem de posibilitar l'accés a la creació tant a nivel d'aficionat o com de profesional, per a favorir l'accés a les activitats culturals que produïm i organitzem per a tot tipús de ciutadà, per tal de millorar la seua qualitat de vida.

La cultura en l'expressió corporal

El divendres ferem una sessió d'expressió corporal. Em vaig sentir molt bé a aquell gimnàs. El cos notava com fluïa sense apenes donar-li ordres. Mai havia realitzat aquest tipus d'exercici i em va agradar molt.
Ferem escultures en el nostre cos, cadascun dels companyers interpretava que era per a ell la cultura en un moviment estàtic i la veritat esque les interpretacións dels companys eren molt interesants.

Exposició de Paco Roca al Muvim

Ahir anarem a visitar la exposició d'il·lustracions de Paco Roca.

Personalment no coneixia res de la seua obra, sincerament coma  i·lustrador de cómic no em impactar massa, m'agradà més la seua primera etapa com a dibuixant, ja que crec que els seus dibuixos eren més expresius.

El tema que conduïa la exposició era les il·lustracións de la pel·licula de Arrugas, la qual tracta el tema del alzeimer. El montage dels dibuixos era dinàmic, m'agrada molt la manera desenfadada aparentment en que estava tota la informació de les carteles o notes. A mi em va incitar a llegir, i jo quan vaig a una exposició  em sol invaïr la imatge i oblide sempre de llegir les carteles.
Per a mi va ser prou interessant desde la vistita guiada fins al taller, ademés no coneixia res de Paco Roca i en menos d'una hora em va situar, i vaig compendre bé la seua trajectoria .

Després anarem a un taller que se suposava que estava lligat a la exposició de Paco Roca. Al principi pareixia que tenia connecció. Havia que fer un cómic dibuixant o fent un colagge d'alguna vivència que t'havia fet canviar d'actitud, etc.

Tots estavem molt entretinguts pareixia divertit, però quan mires dins de tu, que és el que fas quan expresses o bé a un paper o a una vinyeta i veus el que t'ha fet canviar es quan realment les emocions dominen.

A  mi per una banda m'agrada, molt, perqué era participatiu i la implicació emocional va ser en profunditat, però per l'altra banda no el vaig vore apropiat per a un museu.