viernes, 21 de diciembre de 2012

DISCA-JOCS

DISCA-JOCS






Aquest es el títol que al final ha pres nom la exposició de joguets adaptats per a discapacitats que em preparat els alumnes de TASOC.

La exposició, situada a la biblioteca de l'institut, ha pres forma i s'ha quedat amb un resultat molt digne. Considere que hem fet un bon treball en equip. 

Tant el recorregut visual, les dinamiques que s'han preparat per a que les fajen les persones que la visiten, com els catàlegs  i persupost els joguets han quedat molt bé.

Els joguets estan separats per el tipus de discapacitat a la que estan enfocats, discapacitat visual, motor i cognitiva. Cada joguet te la seua cartela en la informació ( nom de l'autor, nom del joguet, i a la dispacitat a la que pertany).

Estan distribuits també per corredors a la biblioteca. Cada sector te el seu espai.

La experiencia ha sigut molt positiva,ja que es una bona manera pràctica de agafar experiencia i de veure les dificultats que poden anar surgint en cada moment, ja que el temps ha d'anar bastant controlat per a que tot ixca bé i s'ha de estar tot ben organitzat.




.




sábado, 15 de diciembre de 2012

Preparant l'exposició de joguets per a discapcitats

Esta setmana estem preparant el muntage d'una  exposició de joguets adaptats per a discapacitats visuals, motor i cognitiu, que han elaborat els nostres companys de TASOC de semipresencial.

La classe s'ha dividit en quatre grups, uns preparem la decoració de la sala ( que serà a la biblioteca de l'institut) i un catàleg en que mostrarem el material, altres estan preparant la didàctica, altres els textos i altre grup acaba de retocar els joguets per a poder mostrar-los.

Em sembla molt interessant aquest projecte, perqué son joguets molt funcionals i molt creatius dedicats a aquestos xiquest que també tenen el dret a poder jugar, però necessiten que els jocs estiguen acondicionats per a ells , per a que també puguen tiendre el plaer de jugar.

Entre tota la classe, estem posant totes les idees en comú, i considere que el treball en grup esta seguent molt cooperatiu. Es nota un ambient molt motivador i la gent esta posant-li ganes i il·lusió per a que la exposició ixca el millor possible.

Entre els joguets trobem un tres en ratlla per a discapacitat visual, un dominó, un troba la parella, un bingo.... tots en una finalitat didactica.





"El derecho a jugar fue reconocido por primera vez el 20 de noviembre de 1959, cuando la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó la Declaración de los Derechos del Niño. Treinta años más tarde se aprobó la Convención de los Derechos del Niño, que recoge el derecho al juego en el artículo 31. Concretamente, reconoce “elderecho del niño al descanso y el esparcimiento, al juego y a las actividades recreativas propias de su edad y a participar libremente en la vida cultural y en las artes”.



A la classe d'expressió coorporal vingueren companys de Portugal. Ferem disferents dinamiques en ells, de presentació i el de l'espill.
També ferem la representació de diferents escenes de teatre oprimit que treballarem a les darreres sessions.

viernes, 7 de diciembre de 2012

Reflexionant sobre el patrimoni cultural.


Reflexionant sobre el patrimoni cultural.


Em intruït el tema del patrimoni cultural, el qual es un dels temes que més m’agrada. Em pareix molt interesant el que hem estat parlant a classe. M’ha paregut de gran interes saber que les festes, la  seua l'existència està marcada per cicles: la naturalesa per les estacions, el dia, la nit, les fases de la lluna.  Este ritme ja no és el de les festes actuals. Hui es viu a un ritme de cap de setmana, de treball-descans.

Respecte al tema del patrimoni, es allò que hem heretat, no es universal perquè es una construcció social i es produeix un fenomen canviant, ja que no totes les societats han decidit conservar el seu passat.

 Per tant el patrimoni cultural “ es un conjunt de bens ( tant materials com immaterials, monuments, gastronomia, festes...) que la societat ha decidit conservar per a les generacions futures”

El patrimoni ha d’estar reconegut per algun organisme públic siga nacional o internacional.

Les seues arees d’intervenció son :              -conservar, recuperar, activar, restaurar
                                                                        - Difondre
                       - Reconstruir, refer, crear        

Una de les accions d’intervenció ha de ser la seua activació, es a d dir, posar en valor allò que es vuiga recuperar i potenciar ( la recuperació de festes, edifici...) i després de la seua restauració i recuperació s’ha d’activar, per exemple un antic monestir pot adoptar la seua nova funció a una sala de exposició, o a un auditori, per a fer una Acadèmia de Belles Arts...

 Per exemple l’edifici  històric de la Nau en Valencià

Segles XVII i XVIII


"l'edifici històric La Nau constituïx el principal baluard de la Universitat de València, tant pel seu continent com pel seu contingut. Ha sigut voluntat de la Universitat preservar-la i convertir-la en el principal referent cultural de la institució."


També tenim l’exemple de l’edifici de les Escoles Pies d’Alzira, actualment es la Casa de la Cultura :



El patrimoni esta en estat canviant, es una construcció social per tant està en estat de creació i recreació, com és el cas de les festes:

Exemple festa d’Algemesí Mare de Déu de la Salut:

"El Consell Internacional dels Museus (ICOM) de la UNESCO va establir com a objecte de reflexió i lema internacional: «La museografia del patrimoni inmaterial», considerant com a patrimoni museístic i de reflexió cultural, expressions tan arrelades a la humanitat, com la llengua, les tradicions orals, les festes, la dansa, el teatre i la música. Si hi ha un poble en la Comunitat Valenciana que ha sabut guardar, enriquir i transmetre estes expressions al llarg dels segles i de manera conjunta en una sola festa és sens dubte Algemesí i la seua festa de la «Mare de Déu de la Salut»"

Per concloure,  dir que personalment considere que el paper de l’animació sociocultural respecte al patrimoni cultural, la seua funció ha de ser fonamentalment la de atraure i fer atractiu el patrimoni a la societat. L' animació descobreix les formes pràctiques de facilitar la incorporació al desenrotllament cultural, no sols la memòria històrica, les tradicions, costums, sinó també, les noves propostes d'alternatives per a la conservació, defensa i desenrotllament del patrimoni cultural, la identitat i la cultura. Procés en el qual l'individu com a part de la comunitat i a través de la seua participació autogestiona el seu propi desenrotllament cultural.

Des de l’animació sociocultural se li ha de donar una visió més alternativa, en la qual la participació de la societat en el patrimoni estiga viva. No sols, que els visitants es situen com a un simple espectador, si no, que ells també formen part de la historia i del patrimoni.

viernes, 30 de noviembre de 2012

Reflexionant sobre l’impacte econòmic que suposen les activitats culturals



Reflexionant sobre l’impacte econòmic que suposen les activitats culturals



Aquesta setmana hem fet l’examen de la primera avaluació, però hem començat a introduir nous temes per a la assignatura de Animació Sociocultural. Entre altres coses hem estat parlant de sobre l’impacte econòmic que suposen les activitats culturals.

Aquestes activitats generen molts llocs de treball al seu voltant, per a sector d’hostaleria, turisme, per al xicotet comerç, etc. Però l’error és pensar que tan sols aquest tipus d’activitats (teatre, musicals, macrofestivals, fires....) que es creen per a una difusió de masses, que només tinga un caràcter o finalitat simplement econòmica, ja que hem de recordar que estan carregades de símbols, valors, de tradicions. Quan acabes de vore l’espectacle, d’escoltar la música, també t’ha d’aportar per al creixement personal de cada persona, fer-te reflexionar, valorar, per a poder ser més crític i enriquir el bagatge de cadascú.

 Com és el cas per exemple dels concerts de dolçaina i tabalet, que mai s’haguera pogut imaginar ningú que es poguera manifestar aquesta música al Japó, però no només és música sinó que hi ha una història que arrastra una sèrie de valors, símbols, caràcter i força, el qual no s’ha d’oblidar en la seua difusió, i s’ha de saber transmetre als espectadors.

A més, a classe em estat llegint uns articles sobre aquest tema, per exemple a Salamanca en cultura tingueren un gasto directe de 158.301.697 € , es a dir que meneja molts diners la cultura per la compra i el lloguer dels recursos (productes, serveis, treball, etc.) que són utilitzats en l’activitat cultural.
Per tant, considere que aquestes activitats menegen la economia, i afavoreixen indirectament a altres sectors favorablement, i per damunt de tot enriquiqueix  personalment l’educació de la societat.


La cultura atrau :

 Es una pintura del pintor Genovés

Cambiant de tema, a classe de expresió corporal, hem fet un altre exercisi del record, per tal de començar a introduïr el tema del teatre oprimit.
 Hem fet grups, i hem seleccionat una història, la qual era el fet  més significatiu d'una persona al llarg de la setmana. Aquesta vivència de la companya l'anem a interpretar els membres del grup.

El teatre de l’oprimit ens acosta a la revolució total, ja que provoca una revolució al nostre interior, i ens prepara per la revolució col·lectiva” Sanjoy Ganguly.



jueves, 22 de noviembre de 2012

El màrqueting cultural


El màrqueting cultural




Ja hem començat el tema 4.

 Hem estat parlant sobre el màrqueting cultural, el qual es una de les tècniques programades que estudien com orientar a perfeccionar el procés de comercialització millorant l’eficiència de la producció, la distribució i la venta de productes o de serveis. En aquest cas hem estat parlant dels culturals, els mètodes que utilitzen per a fer-te arribar la informació i quin missatge han de projectar per a vendre el producte (un llibre per exemple) o un servei ( unes entrades de teatre).

El producte  o servei cultural s’ha de dirigir a un públic o segment concret, encara que tot el públic es potencial, només un segment es el que li interessarà. Per exemple, si volem vendre un llibre de lectura infantil, el missatge el dirigirem a una escola o bé als pares, que són els que han de comprar o recomanar.
La empresa que pose el servei en el mercat, s’haurà de preguntar, com volem ser vistos?, quina imatge volem donar? Que es el que ofereixen les competències? Per tal de que el màrqueting faja la feina de atraure el client al producte.

Una vegada el client compre el producte la servucció haurà de ser de qualitat, ja que el diferenciarà un servei o producte d’un altre, aleshores podrà ser recomanat, que es una de les altres estratègies de publicitat positiva “ el boca a boca”, que per a mi es el més efectiu, ja que la gent tendim a seguir una massa, i si ja ens l’han recomanada tindrem més seguretat de comprar-ho.

Per a mi el màrqueting es essencial per a la gestió cultural, ja que estem treballant en productes, encara que tinguen valors (llibres, entrades de un concert, un quadre, una escultura...). No deixa de ser una empresa, per lo tant si no ho fem difondre la nostra idea, producte o servei queda obsoleta. El que fa que alguna cosa funciona en el mercat, es l’intercanvi entre oferent i demandant i la majoria de productes o serveis ha d’haver un mínim de màrqueting per a que funcione, considere que es la inversió principal que ha de tindre una empresa, siga cultural o no.

sábado, 17 de noviembre de 2012

En veu alta!

Aquestos dies hem estat tratant la veu a les clases de expresió corporal. Per parelles o grups de tres hem fet dialegs projectant-los en veu alta per als nostres companys.

Em pareix molt interessant, ja que es una bona activitat per a treballar la veu per a quan parlem en públic.





Els diàlegs que estem llegint son els del moviment de THEATRE UNCUT . Son dialegs basats en histories actuals, que plasmen diferents realitats.

S'ha crat un moviment global, en el qual, s' estan llegint aquestos diálegs per tot el món, interpretats en tots els idiomes, la gent participa, i es una bona activitat cultural, per a apropar el teatre a la gent.

El darrer dia a classe, acabarem de fer les exposcions dels agents culturals. Els companys exposaren, La asociació Jarité, Sala Rusafa, Ananda Dança, ajuntament de Mislata, Unesco...
Després ferem la varolació de tots els grups.

martes, 6 de noviembre de 2012

Excursió a Xirivella


Excursió a Xirivella

Avui hem fet una excursió a Xirivella, per tal de veure i que ens explicaren la funció de  La Casa de la Cultura. Després hem visitat la residencia Savia, en la que ens han ensenyat les instal·lacions, hem vist una mostra de pallassos en directe, i la TASOC del centre ens ha explicat quina es la seua feina a la residencia.



Mai havia anat a Xirivella, però m’emporte un bon record d’allí.

La visita a la casa de la cultura m’ha paregut del mes interessant de l’excursió, ja que el gestor cultural de l’Ajuntament ens ha explicat quin es el seu treball i com organitza les activitats culturals. També ens ha comentat com optimicen els seus recursos per tal d’estalviar.

  A Xirivella el seu segell personal es que realitzen un festival de Pallassos durant 14 anys seguits i amb molt d’èxit.  Ens han explicat com fomenten que els mes menuts s’interessen per el teatre.
Després hem anat a la residencia de la Tercera Edat  Savia. Hem vist un  espectacle en directe de pallassos, com interactuaven amb els residents. Ha sigut molt divertit voreu en directe, perquè mai havia vist aquest tipus d’espectacle.

La TASOC del centre, seguidament ens ha fet una presentació molt completa de la seua feina. Quin tipus de tallers realitza, com s’organitza les activitats, quin es el tracte professional que te amb la psicòloga i la treballadora social. M’ha agradat molt com ho explicava, i ja m’he imaginat jo, que faria si   estaguera treballant allí... que il·lusió!

Al finalitzar la excursió, hem anat el meu grup a visitar la Fundació Bancaixa, per a poder acabar el treball que dema hem d’exposar.