Projecte

Per a finalizar el curs, estem fent el projecte de cultura

.

 El projecte que jo he elegit es realitzar  tallers d’expressió plàstica per a la Tercera Edat.

Desde la Empresa Fargui- Art , el projecte apunta a la prevenció i promoció de salut així com a la rehabilitació neuro-psico-social a través de les arts plàstiques, l'estimulació de l'expressió i la creació artística.

Este projecte proporciona a les persones de la tercera edat en el seu espai (Residència, Centre de Dia) el material necessari per a dur a terme les tasques pròpies de l'activitat d'expressió plàstica. S'ha detectat la carència d'activitats creatives i artístiques en este col·lectiu i en estos centres. Estes activitats potenciarien la creativitat dels adults i en la seua consecució el desenrotllament personal, mai és tard per a aprendre, explorar o provar.

Per al projecte, s’ha de fer :

una introducció

 una justificació

 organització ometodologia

 activitats

 cronograma

 recursos humans i materials

 pressupost

 difusió. 

Exemple CREATIU PER A DIFUNDIR LES ARTS

M'agradaria mostrar un exemple creatiu de com difundir les arts.

Aquest video fa referencia a la unió musical d'Algemesi. Els seus membres volien que s'apuntara gent i difundir la idea de fer art musical.

Aquesta actuació va fer que molta gent es motivara per la música o  que tornara a fer música.

Drets d’autor

Drets d’autor

En els darrers anys, el nostre sector s'ha tornat molt actiu en la defensa d'un marc legal en matèria de propietat intel·lectual.

La protecció dels drets d'autor es dóna a partir que l'obra està creada d'una forma fixada. Els drets d'autor sobre una obra creada esdevenen immediatament propietat de l'autor que l'ha creada. Només l'autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l'autor poden reclamar-ne la propietat.

Els autors d'una obra col·lectiva son copropietaris del dret d'autor d'aquesta obra llevat que hi hagi un acord que indiqui el contrari.

Els drets d'autor de cada contribució individual en una publicació periòdica o en sèrie, o qualsevol altra obra col·lectiva, existeixen a més a més dels drets d'autor de l'obra col·lectiva en la seva totalitat i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribució.

En els Registres de la Propietat Intel·lectual es registren drets, que recauen sobre les obres susceptibles de protecció. Aquestes obres són segons la legislació:

·        Obres científiques i literàries

·        Composicions musicals

·        Obres teatrals, coreografies i pantomimes

·        Obres cinematogràfiques i àudiovisuals

·        Escultures, pintures, dibuixos, gravats, litografies, historietes gràfiques, fotografies i obres plàstiques, siguin o no aplicades

·        Projectes, plànols, maquetes d'obres arquitectòniques o d'enginyeria, gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia o la ciència

·        Programes d'ordinador

·        Bases de dades

·        Pàgines web i obres multimèdia

·        Actuacions d'artistes, intèrprets i executants

·        Produccions fonogràfiques, audiovisuals i editorials

També en parlat de les Societats de Gestió la SGAE

La SGAE, Societat General d'Autors i Editors, és una entitat de gestió col·lectiva dedicada a la defensa o gestió dels drets de propietat intel·lectual dels seus socis (directors de cine, guionistes, compositors de tots els gèneres de música, escriptors dramàtics, llibretistes, coreògrafs, mims...). La seua missió és protegir la creació i defendre els interessos dels seus socis. És una entitat privada constituïda fa cent anys.

L’art pot millorar la qualitat de vida?

Sobre la pel·lícula Los niñós del barrio rojo

Hem vist una pel·lícula Los niñós del barrio rojo, aquest film plasma  com l’art o ser creatiu pot arribar a fer veure la vida des de una altra perspectiva.

 Desde un objetictiu de la càmera fotogràfica els xiquets protagonistes d’aquesta pel·lícula plasmen la seua realitat, la seua visió d’allò que els envolta a la Indià. A través de l'art, els xiquets poden expressar els seus sentiments i la seua creativitat mentre ells desenvolupen destreses per al pensament crític. Quan la fotògrafa que els esta ensenyant els dóna materials per a l'art, ells necessiten descobrir i experimentar sobre què poden fer amb eixos materials. Per això és que és tan important que l'art siga lliure.

Hem estat debatent si l’art millora la qualitat de vida, jo pense que si, a aquests xiquets no els ha millorat la realitat social en la que viuen, però si que els ha permès expressa-ho d’una manera creativa i personal, deixar fluir les emocions i interpretar els seus pensaments a través d’imatges fotogràfiques. Es podia apreciar clarament que mentre estaven fent fotografies estaven gaudint i aprenent.

Durant el seu aprenentatge, els xiquets van tindre accés a un món més enllà dels murs del barri Rojo i van poder fer fotos d'escenes del carrer, del zoo, la platja. 

El arte es el placer de un espíritu que penetra en la naturaleza y descubre que también ésta tiene alma.

Auguste Rodin

Reflexionant sobre Arts literàries

Arts literàries

Hem introduït a classe el tema de les arts literàries.

 Hem estat reflexionant sobre com evoluciona el temps a la mateixa vegada que les necessitats també s’interposen, es a dir, vivim a l’era tecnològica, per lo tant les editorials i la manera de publicar els llibres s’ha modificat, ja que antigament els formats era el paper. La edició d’un llibre tenia un cost molt elevat, ja que ho treballava un equip formant per molts professionals, maquetadors, il·lustradors i després s’havien de fer el proves d’impremta, les quals tenien un cost elevat. A l’actualitat, els llibres es creen en format digital, aquest disminueix el cost final de tot el procés tant per a la editoria com per al consumidor.

Com a una nova proposta d’editorial , hem conegut la editorial Traficantes de Sueños, la qual es planteja el futur del llibre en paper i aposta per el llibre en format digital, per poder llegir-lo al ordinador, ebook, epad, etc.

A més hem comentat els drets d’autor i les llicències Creative Commons, les quals no reemplacen als drets d'autor, sinó que es recolzen en estos per a permetre modificar els termes i condicions de la llicència de la seua obra de la forma que millor satisfaça les seues necessitats.

Les línies d’intervenció literàries son:

Possibilitar l’accés (tallers d’escriptura)

Recolzar als creadors (concursos literaris, ajudes per a publicacions, presentacions de llibres…)

Difusió de la creació

Hem vist els projectes de Nou Barri rodat a l’antiga fàbrica de Ciment i el Projecte Piezas rodat a la carcel de Picassent, son projectes que es veu clarament com l’art i la faceta creativa de les persones fa enriquir el desenvolupament. Quan crees obris tots els teus sentits els quals produeixen el plaer i et fa sentir millor.  

El que fa art, no el fa només per a ell, sempre amb el sentiment de fer-lo compartir amb els espectadors,es veu amb la necesitat de fer-lo públic. L'únic que ens fa despegar del refugi en el que vivim els creadors, es el plaer que veu reflexat als ulls dels convidats.

No es un plaer de producció, sino moltes vegades de recepció.

El art fa pensar

ARTS VISUALS; ARTS PLÀSTIQUES

El art fa pensar

 

Hem estat parlant avui de les arts plàstiques, des de la seua producció fins a la seua comercialització o difusió. Tot el procés del marxant, dels comissaris, galeristes i totes aquelles figures que fan possible la seua difusió tant per al simple fet de ser exposades les obres per al enriquiment personal del espectador com simplement per a ser exposat com un producte de venta, ja que hi ha que recordar que les obres d’art son un producte de valor per a invertir.

Hem estat reflexionant al voltant de la idea de la relació desde l’animació sociocultural amb les arts plàstiques, ja que no hi ha que oblidar que l’art no es només consum, es un món on tothom pot accedir i enriquir la persona, ja siga creant o com espectador. Moltes vegades les industries de les arts s’obliden que l’art esta carregat de valors i que no es un simple producte, com molt bé deia Toni Puig al vídeo que ens han posat a classe.

 La  feina de la animació sociocultural el seu objectiu ha de ser  potenciar l’accés a la creació i el recolzament als creadors, a través de tallers, beques, concursos, jornades d’encontres dels artistes i dels nous creadors, per tal d’intercanviar idees i propostes  amb la finalitat de fer de l’art un món accessible al públic.  A més de publicitar fires i esdeveniments que moltes vegades la gent que no està involucrada en el món de les arts plàstiques no rep la informació, com ara tenim el cas en València de Russafa-Art, que molta gent de la ciutat no sap que en aquest barri els artistes obrin una setmana les portes dels seus tallers per a difondre la seua obra, conèixer a més gent que puga estar interessada...en definitiva fer que la gent gaudisca de la creació.

 

Desde la difusió, avui a classe he conegut dos projectes molts interesant EART i Liminar.gr, aquest es dediquen a impulsar noves propostes de nous creatius i fan un espai d’opinió i de reflexió viu, en el que la gent opina i escriu de temes originals i novedosos.  Em pareix molt interessant, ja que aquesta plataforma dona peu a que molta gent s’expresse i pot captar l’atenció del públic.

Desde les institucions publiques deurien de facilitar l'accés i que no fora simplement amb interessos consumistes. 

 

Sessió de rap

El rap

Què és el rap?

 Estil musical que sorgeix en els barris negres i hispans novaiorquesos. Vinculat des de principis dels 80 als ambients de la cultura hip-hop, a imatge i semblança d'esta integra diversos corrents, com el break danse music, l'electre, el grafit urbà o el scratch.

Cultura, no-violència.

 Per a la majoria dels rapers hi ha dos tipus de missatges que val la pena transmetre: protestes i propostes. Alguns defenen que la seua proposta és a dir als xics que usen la cultura en compte de la violència i la droga perquè s'assenten orgullosos. Altres grups se centren a protestar contra el govern, els rics o Estats Units. Per a molts, la imatge gangsta que es té de nombrosos rapers nord-americans no és més que una maniobra comercial d'escàs interés.

Estiguérem relacionant el rap en la discriminació, en el masclisme, en la violència....

Realitzarem un taller el qual era a través d’un ritme crear un cançó de quatre línies, reflexionant sobre que ens havia paregut la sessió de rap.

També férem un qüestionari sobre la nostra opinió del rap. Des de el meu punt de vista, he de dir que no puc opinar massa sobre aquest tipus de musica, ja que no m’agrada i no m’he interessat per saber d’ella, però considere que la sessió va ser molt dinàmica i amena i les activitats s’integraven molt bé en la temàtica del rap.