Visita a la Nau

Hui hem anat a veure dos exposicions a la Nau a Valencia.

Una de elles era una exposició de pintures del Equip Realitat. titulada "Crítica, autoria i identitat".

En la seua primera etapa pictòrica, l'Equip Realitat va incorporar imatges dels mass media amb forta càrrega satírica i de denúncia sobre assumptes diversos: la guerra, la política, la funció de l'art, els falsos valors del consumisme, el paper de la dona en la societat, el model xicotet-burgés, etcètera. Dins d'esta, de la seua estada italiana, es mostren en esta exposició uns quants quadros inèdits a València: La Divina Proporció (1967) , Danger (1967) , Caín i Abel (1967) , El titella y/o els àngels de la guarda (1967) , La llotja (1968) , Il·ltre matrimoni (1969-70) i Obstinato rigore (1969-70) ."  

"Lo que nos interesa no es la realidad, sino su imagen"

M'agradat molt la guia, ja que a mesura que ens anava explicant els quadres, nosaltres, els espectadors anavem interactuant en la explicació de una manera activa, mantinguent l'atenció de tot alló que ens anaven contant.

A més el muntage del recorregut dels quadres, esta molt ben optimiçat els espais, per tal de dividir la sala en tres llocs.

L'altra exposició que hem gaudit ha sigut :"COVERS" "(1951-1964) . Cultura, Joventut i Rebel·lia el que ens mostra esta exposició és que a pesar del benestar material dels anys 50 del segle passat, en la societat nord-americana hi havia ocults distints malestars, en concret s'ocupen del malestar de la joventut ho fan a través de les primeres planes de revistes com Life i Estafe que pertanyen a la Universitat de València, de les cobertes dels discos d'eixa època, vinils que pertanyen al col·leccionista Luis Puig , electrodomèstics d'Alfaro Hoffman, escenes cinematogràfiques, tres magnífiques motos dos Harley- Davidson i una Triumph, al cap i a la fi imatges que ens traslladen a una època pretèrita, on uns jóvens van tindre la necessitat de canviar-ho tot. 

Personalment he fet un paralelisme a l'época que estem visquent actualment, un món de superficialitat i tecnologia, que no deixa transpasar l'ingeni a ningún  nivell per a que et pugues sentir realizat.

Una de les coses que m'ha cridat l'atenció ha sigut el significat del títol de la exposició:

"El títol de l'exposició, Covers, no és casual, ja que vol aprofitar el seu doble significat. D'una banda, remet a les portades que plasmaven una imatge opulenta i ostentosa de l'Amèrica dels anys 50, recordem l'alt nivell de vida aconseguit en estos anys, després de la Segona Guerra Mundial. Però una altra traducció és tapadora i açò al·ludix a tot allò que, per contra, els brillants EUA volien ocultar, com la lluita pels drets civils de la població negra"

El muntage de l'exposició també he de dir que m'ha agradat moltissim, la historia que creava el recorregut visual, ajudava a compendre el sentit que li volien donar a la exposició