sábado, 26 de enero de 2013

Teatre Oprimit

En classe d'expressió corporal estem treballant el teatre oprimit.



He buscat informació per posar-me al dia del que es treballa a aquest tipus de teatre i he vist que Auguto Boal ha publicat uns principis i uns objetius essencials sobre aquest art escenic.
 M'ha paregut molt interesant i m'agradaria compratir-ho amb vosaltres:


Organització Internacional del Teatre de l'Oprimit (ITO) Declaració de Principis Preàmbul

1. L'objectiu bàsic del Teatre de l'Oprimit és humanitzar la Humanitat

 2. El Teatre de l'Oprimit és un sistema d'Exercicis, Jocs i Tècniques basat en el Teatre Essencial, per a ajudar els hòmens i a les dones a desenrotllar el que ja posseïxen dins de si mateixos: el teatre. Teatre Essencial

3. Tot ser humà és teatre!

4. Teatre es defineix com l'existència simultània - en el mateix espai i context - d'actors i espectadors. Cada ser humà és capaç d'observar la situació i d'observar a si mateix en situació.

5. El teatre essencial consisteix de tres elements: Teatre Subjectiu, Teatre Objectiu i el Llenguatge Teatral.

 6. Cada ser humà és capaç d'actuar: per a sobreviure, necessàriament hem de produir accions i observar eixes accions i els seus efectes sobre el món exterior. Ser Humà significa ser Teatre: la coexistència de l'actor i i l'espectador en el mateix individu. Açò és el Teatre Subjectiu.

7. Quan sers humans es limiten a l'observació d'un objecte, una persona o un espai, negant la seua capacitat i necessitat de l'actuar, l'energia que seriosa usada per a actuar es transfereix sobre aquell espai o objecte, creant un espai subjectiu en l'espai físic que ja existia: és l'Espai Estètic. Açò és el Teatre Objectiu.

 8. Tot ser humà usa, en les seues vides quotidianes, el mateix llenguatge que els actors usen sobre l'escenari: les seues veus, els seus cossos, els seus moviments i les seues expressions traduïxen les seues idees, emocions i desitjos en el Llenguatge Teatral.

 Teatre de l'Oprimit

9. El Teatre de l'Oprimit oferix a cada un el mètode estètic per a analitzar el seu passat, en el context del seu present, i per a poder inventar el seu futur, sense esperar por el. El Teatre de l'Oprimit ajuda als sers humans a recuperar un llenguatge que ja posseïxen - aprenem com viure en la societat jugant al teatre. Aprenem com sentir, sentint; menja pensar, pensant; com actuar, actuant. El Teatre de l'Oprimit es un assaig per a la realitat.

10. Cridem d'oprimits als individus, o grups, que son socialment, culturalment, políticament, o por raons de raça o sexualitat, o en qualsevol altra manera, desposseïts del seu dret al Diàleg, o impedits d'exercir este dret.

 11. El diàleg defineix com l'intercanvi lliure entre persones lliures - individus o grups. Significa la participació en la societat humana con iguales drets, i con respecte mutu de diferències.

12. El Teatre de l'Oprimit es basa en la premissa que totes las relacions humanes hagueren de ser d'un tipus dialògic: entre hòmens i dones, entre races, famílies, grups i nacions, el diàleg deguera sempre prevaldre. En realitat, tots els diàlegs tenen la tendència de transformar-se en monòlegs, els quals creguen la relació opressors-oprimits. Reconeixent esta realitat, el principi fonamental del Teatre de l'Oprimit és el d'ajudar a restaurar el diàleg entre sers humans.

 Principis i Objectius

 13. El Teatre de l'Oprimit és un moviment mundial estètic, non violent, que busca la pau, però no la passivitat.

14. El Teatre de l'Oprimit tracta d'activar a la gent en un esforç humanista, expressat pel seu propi nom: teatre de, per, i per a l'oprimit. Un sistema que facilita a la gent a actuar en la ficció del teatre per a transformar-se en protagonistes, i en subjectes actius, de la seua pròpia vida.

 15. El Teatre de l'Oprimit no és ideologia ni partit polític, no és dogmàtic ni compulsiu, i és respectuós cap a totes les cultures. És un mètode d'anàlisi i una manera per a arribar a societats més felices. Pel seu caràcter humanista i democràtic, és usat en tot el món, tots els camps d'activitats socials, com: educació, cultura, art, política, treball social, psicoteràpia, alfabetització i salut pública. En l'annex d'esta Declaració de Principis, un nombre de projectes exemplars és afegit per a il·lustrar el caràcter i l'abast del seu ús.

16. El Teatre de l'Oprimit és usat actualment en dotzenes de nacions al voltant del món, algunes d'elles enumerades en l'Annex, com a instrument per a arribar a descobriments sobre un mateix i sobre l'Altre, per a aclarir i expressar els nostres desitjos i comprendre els dels altres; un instrument per a canviar circumstàncies que produïxen dolor i per a realçar les que produïxen pau; per a respectar diferències entre individus i grups, i per a la inclusió de tots els sers humans en el Diàleg; i, finalment, un instrument per a arribar a la justícia econòmica i social, la qual és el fonament d'una verdadera democràcia. Resumint, l'objectiu general del Teatre de l'Oprimit és el desenrotllament de Drets Humans esencial.



domingo, 20 de enero de 2013

Guia a la València Barroca i al Cabañal

Ruta a la València Barroca - Cabañal

Per al tema del patrimoni al final la classe ens hem decidit per fer una ruta de la València Barroca per als alumnes de la E.S.O, i una altra del Cabanyal per a la nostra classe.

 Ens hem dividit en dos grups, i cada un estem fent la preparació de la eixida.

Jo  estic en el grup de la ruta de la València Barroca, la qual la veig molt interessant, ja no només, per tota la ornamentació tan caracteristica de l'època, si no per tot el contingut d'emocions, intensitat, presió per traure el sentiment que es denota a aquesta época.

Es busquen els models de la naturalesa, sense procedir a la seua idealització, inclús arribant al naturalisme, la preocupació per la representació de l'estat psicològic, dels sentiments (dolor, alegria) , etc. En no poques ocasions la llum es posa al servici del realisme. - Predomini del color sobre el dibuix. En els grans mestres les taques són les definidores de les formes



El Barroc serà utilitzat com a argument convincent del poder, com a mitjà d'expressar el triomf de l'Església, de la monarquia absoluta, la qual cosa es reflectix en les característiques de les obres

Per a fer la guia del barroc, estem fent una selecció de monuments que ens interessarien recalcar. Estem també documentant-nos de l'època, a nivell artistic, d'història, a nivell literari, etc. Tot aço ens servira per tindre un bagatge, per poder saber de que estem parlant.

També estem preparant les dinàmiques que realitzariem, però per ara ho tenim tot esboçat, ja que necesitem documentar-nos per poder posar-mos a organitzar la guia.

Com del Cabanyal, no tenia massa coneixents he buscat informació per saber un poc la història d'aquest barri. He trobat aquest video que ho explica tot molt bé.



martes, 15 de enero de 2013

Visita a la Nau


Hui hem anat a veure dos exposicions a la Nau a Valencia.
Una de elles era una exposició de pintures del Equip Realitat. titulada "Crítica, autoria i identitat".
En la seua primera etapa pictòrica, l'Equip Realitat va incorporar imatges dels mass media amb forta càrrega satírica i de denúncia sobre assumptes diversos: la guerra, la política, la funció de l'art, els falsos valors del consumisme, el paper de la dona en la societat, el model xicotet-burgés, etcètera. Dins d'esta, de la seua estada italiana, es mostren en esta exposició uns quants quadros inèdits a València: La Divina Proporció (1967) , Danger (1967) , Caín i Abel (1967) , El titella y/o els àngels de la guarda (1967) , La llotja (1968) , Il·ltre matrimoni (1969-70) i Obstinato rigore (1969-70) ."  
"Lo que nos interesa no es la realidad, sino su imagen"

M'agradat molt la guia, ja que a mesura que ens anava explicant els quadres, nosaltres, els espectadors anavem interactuant en la explicació de una manera activa, mantinguent l'atenció de tot alló que ens anaven contant.
A més el muntage del recorregut dels quadres, esta molt ben optimiçat els espais, per tal de dividir la sala en tres llocs.
L'altra exposició que hem gaudit ha sigut :"COVERS" "(1951-1964) . Cultura, Joventut i Rebel·lia el que ens mostra esta exposició és que a pesar del benestar material dels anys 50 del segle passat, en la societat nord-americana hi havia ocults distints malestars, en concret s'ocupen del malestar de la joventut ho fan a través de les primeres planes de revistes com Life i Estafe que pertanyen a la Universitat de València, de les cobertes dels discos d'eixa època, vinils que pertanyen al col·leccionista Luis Puig , electrodomèstics d'Alfaro Hoffman, escenes cinematogràfiques, tres magnífiques motos dos Harley- Davidson i una Triumph, al cap i a la fi imatges que ens traslladen a una època pretèrita, on uns jóvens van tindre la necessitat de canviar-ho tot. 
Personalment he fet un paralelisme a l'época que estem visquent actualment, un món de superficialitat i tecnologia, que no deixa transpasar l'ingeni a ningún  nivell per a que et pugues sentir realizat.

Una de les coses que m'ha cridat l'atenció ha sigut el significat del títol de la exposició:
"El títol de l'exposició, Covers, no és casual, ja que vol aprofitar el seu doble significat. D'una banda, remet a les portades que plasmaven una imatge opulenta i ostentosa de l'Amèrica dels anys 50, recordem l'alt nivell de vida aconseguit en estos anys, després de la Segona Guerra Mundial. Però una altra traducció és tapadora i açò al·ludix a tot allò que, per contra, els brillants EUA volien ocultar, com la lluita pels drets civils de la població negra"
El muntage de l'exposició també he de dir que m'ha agradat moltissim, la historia que creava el recorregut visual, ajudava a compendre el sentit que li volien donar a la exposició

miércoles, 9 de enero de 2013

Activitat sobre el Patrimoni Cultural de València


 Activitat sobre el Patrimoni cultural de València

Per grups a classe, hem escollit elements del Patrimoni de la Ciutat de València, per tal de fer de guia i una activitat o taller als alumnes de la E.S.O.

El meu grup, començarem a buscar informació sobre el Patrimoni que conserva la Ciutat, i ens va parèixer interessant basar la guia, en una ruta Barroca. Començar per el Palau del Marqués de Dos Aigües, actual museu de Ceràmica i acabar la guia enllaçant amb la Església de Santos Juanes de Valencia.



Palau del Marqués de Dos Aigües
 Església de Santos Juanes de Valencia.



Pensem que es molt interesant aquesta ruta, ja que aquests monuments històrics narren molt bé la Valencia Barroca, segle XVII. Els elements ornamentals, que fan referencia a la vegetació valenciana, de les fulles de morera, les taronjes, l’aigua… tot l’horror vacui que s’aprecia  a la façana del Palau del Marqués de Dos Aigües. Un moment de crisi, en el que es vol reflexar el dolor psicològic de l'home, que busca ancoratges sòlids, es pot trobar a l'art barroc en general. La virtuositat fou investigada pels artistes d'aquesta època juntament amb el realisme. La fantasia i la imaginació foren evocades entorn de l'Home individual, com una relació directa entre l'artista i el seu client.

Si no fora elegida la nostra proposta vos pose un video de imatges del Palau del Marqués de Dos Aigües.